Va de Letras

Another Time...Another World

2012-01-29T07:11:00.000-08:00

Smart City by a "New" Knowledge of the cities, by a new way of the Intelligence combining and convergent technologies...

And the result = More quality of life and a major sustainability. The possibility of a prosperous future...

This is the way...Raise you to the cloud!!

La Llei Sopa...Boicot dels poderosos?

2012-01-16T08:26:00.000-08:00

“No es poden obeir lleis absurdes...” No seria raonable,ni molt menys just, oi? Aquí hi ha un debat de fons. La contextualitzaciólegislativa, actualitzar les lleis, modificar-les...i com deia algú a quirespecto molt....millorar-les, més que no pas fer-ne més si no són necessàries...És clar que sí, no perquè el té els anglesos el prenguin de tota la vida a lescinc trenta...aquest costum s'hagi de mantenir sempre així, el món canvia, elshoraris també o no...sota aquesta lògica...Com és que hi han lleis que nocanvien?? Com és que es fan lleis que no tenen sentit o que si el tenen, no sónlleis globals, sinó una legislació interessada per uns determinats lobbys depoder, econòmics...??

Aquest vídeo ens mostra exemples de la incoherència d’un sistema que llunyde garantir la riquesa d’una llibertat respectuosa i que vol compartir, obrir,modificar i ampliar horitzons, conceptes i coneixements....el que pretén éscontrolar, aturar, impedir l’expansió inexorable de la devolució a una societaten xarxa imparable....

Aquest post ha estat inspirat en Xcat.cat

We all have de Power...

2012-01-15T14:15:00.000-08:00

Un mensaje. “Laelección es tuya, el poder está en tus manos…” La conciencia colectiva de una ciudadanía que no pierde laesperanza.

La mirada global devuelve elenfoque a lo esencial, recuperar nuestras vidas…devolvernos a la libertad depoder decidir sin vernos arrastrados a los extremos. La crisis económica tieneun factor común y no es la destrucción de empleo que es desigual en cada país,ni tampoco lo es el déficit fiscal, ni si quiera los recortes sociales que sonirregulares…Si pensamos en "la causa"… queha generado el efecto…esto nos lleva a considerar siendo positivistas…que hay unaoportunidad para comenzar de nuevo y enmendar los errores. El efecto creo quees el movimiento global de personas que de forma consciente de la gravedad dela situación se ha organizado con el propósito de poner en marcha el cambioglobal, una nueva gobernanza pensando en las personas y en la sostenibilidad dela vida en el planeta. Pero para tomar partido en ese cambio y participar de suconsecución aparece un interrogante….

Una pregunta: Una interpelación directa hacia lo más profundo decada uno de nosotros… ¿La paz o el miedo? ¿El amor o el temor?

Ojalá fuera tan sencillo. Enalgunos lugares hay miedo al terror de la guerra, de la beligerancia de unoscontra otros y su consecuencia directa, la barbarie. En otros, el miedo seinstrumentaliza de otro modo, miedo a perder el puesto de trabajo, miedo a quete embarguen tu hogar, miedo a no poder desarrollar tus proyectos, miedo a nosaber qué ocurrirá mañana…

Todo forma parte de una clase de “causa”que está generando un efecto global y esa es la causa que alguien inventó….unalguien de los que no tienen rostro o tienen mil caras…Siempre hay una entelequiadetrás de todo…Las cosas no ocurren porqué sí, suceden porque existe una razón,un objetivo…Averiguarlo, comprenderla, debería ser el primer paso paraencontrar la respuesta, esto es, la “reacción” a esa clase de causa que haprovocado que estemos viviendo estos momentos.

Una impresión: Creo que ahora el movimiento del 15M, en su nuevaconvocatoria del 12M del 2012, nos invita a la reflexión sobre todo ello paraavanzar un poco más y comenzar a concretar como se articulará el cambio global.

Así que parece una disyuntiva… ¿Vencerel miedo para alcanzar la paz, o estar en paz para superar los miedos? Lalibertad debería ser una garantía…para poder elegir en cada momento, y tal vezla sociedad global no está suficientemente concienciada, suficientementesolidarizada, entre sí para conseguirlo… Desgraciadamente, no todas las personasson libres en nuestro mundo….porque no en todos los lugares se interpreta porigual el concepto de “derechos humanos” y esa desigualdad nos hace vulnerablescomo movimiento de reacción ciudadano…parahacer realidad esa cambio global en el que creo que en estos mismos instantes,millones de personas están imaginando, como la única solución razonable paraconstruir un futuro posible.

Tecnologías Convergentes

2012-01-12T11:59:00.000-08:00

Un modelo de convergencia inteligente, productiva, innovadora, proactiva...Una manera de colaborar para crecer y evolucionar a la vez.

Enric Banda, lo explica con acierto.

Agafa't al fil. Reprèn i Emprèn...

2011-12-29T09:25:00.000-08:00

Emprendre. Innovar, Reactivar-se, Prosperar ...

Cercant alternatives a la crisi econòmica.

La crisi no enspot aturar per més temps, cal reaccionar i emprendre mesures noves, cal renovar-seo morir de bonesidees i projectes que per manca de valentia a l’hora d’arriscar i de recursos,es queden al calaix de molts despatxos...d’oficines bancàries, d’institucions,i d’inversors o mentors que volen, però tampoc tenen marge per poder ajudarmés...

Els governs ens demanen més esforços, més sacrificis, però el certés que els emprenedors/es i les persones autònomes, com les pymes,portem molts anys ajustant els nostres pressupostos fins l’extrem d’un conceptede competitivitat pervers, i patint les incoherències d’un sistema id’una legislació que no ajuda. Més aviat, minva les alternatives per poder sortir endavanti que més ciutadans òptim per aquesta fórmula d’autoocupació que pot esdevenirexitosa si canviem de xip i comencem a pensar amb intel·ligència col·lectiva. Ja sé que les darreres mesures no acompanyen, retallades, pujades d'impostos i dels interessos...Però, a vegades amb pocs recursos, imaginació i l'ajut inestimable de les eines 2.0 es poden aconseguir resultats sorprenents...Això sí, s'ha de perseverar, és la vella lliçó que qui s'ho treballa amb constància....

No obstant, analitzem, anem a l'arrel d'aquest garbuix d'incoherència rere inchoerència...Per què no podem desplegar una legislació més generosa, mésfavorable, que impulsi i no que reprimeixi les expectatives? Ja sabem lesdificultats que tenim a la nostra societat per esdevenir de veritat un paísd’emprenedors...com també coneixem d’altres països que ho estan fent ifunciona. Però, Per què aquí no i a Australià, EEUU, Finlàndia,i fins i tot països com l’Índia, Xina, Brasil o el mateix Japó sí funciona...? Em pregunto Quina ésla raó? Potser abans de malbaratar el temps que dediquem a analitzar i areivindicar-ho, l’hauríem d’invertir en identificar les veritables causes.

Per què Espanya, Catalunya parlen tant de laimportància de les petites i mitjanes empreses pel creixement econòmic i finsaleshores, no n’hem vist una veritable aposta amb mesures de “fet” que així hodemostrin...? No és nomésuna qüestió de les institucions públiques, sinó d’un concepte de fer empresaque ha de canviar i s’ha d’obrir a noves fórmules.

Cal que les lleis es modifiquin i que hi hagi un mentoring reala aquest especial teixit empresarial...És una necessitat de país, al final totsguanyem, però especialment la societat és la que es recupera...Els grans grupsempresarials, han d’entendre que ha arribat l’hora d’ajudar als més petits quecomencen, la seva capacitat d’innovació i creativitat no té límits, bé, sí, unde molt gran “els recursos”. Si per cada idea bona amb possibilitatsreals d’esdevenir un negoci, s’invertís en ella... Catalunya “rutllaria” millori afrontaria aquesta crisi d’una altra manera. Ja no és una qüestió de"dreta o esquerra", es tracta d’esdevenir intel·ligents iresponsables i de fer el més convenient pel conjunt de la nostra societat,sense que aquesta pateixi unes condicions incessariament insoportables.

El seny...ens hauria de dur a tots a una cruïlla en la quetrobar-nos i deixar per uns instants "la síndrome de la retallada compulsiva" per cercar altres possibilitats. Somuna societat viva amb molt de talent i un gran potencial d’innovació, som unpoble amb ambició d'un futur millor, és clar que sí... I ja ha quedat demostrat, capaç de fer grans esforços isacrificis. Caldria doncs, identificar el format d’aquesta cruïlla i si noexisteix, pressionar perquè aparegui de nou un escenari en el qual es decidísen conjunt Com ensen sortim? Capa on anem? No sépas si ha de ser una “Cimera” o una "Taula de concertació...", el queés clar és que empresaris, governs, col·legis professionals, sindicats,universitat, tercer sector, xarxes d’emprenedors, plataformes empresarials,cooperatives i els partit polítics, tots, tots, per igual han de ser responsablesper juntar forces i cercar les solucions.

Ja no és temps de llançar-se les culpes els uns als altres, ni defer l’hipòcrita, o està massa pendent de les fotografies de palau... La gentestà prou preocupada i cansada de veure que aquí ningú arranca un “concertnacional” (jo l'interpreto com una gran orquestra amb tots elsinstruments per construir la gran peça que un conjunt i de forma coordinadadoni ritme i ens faci moure a tots de les cadires...) en elprincipal tema de la “nació” en aquests moments, el pade cada dia a taula...Això és el que ens estem jugant i si lescircumstàncies han canviat, les mesures han d’esdevenir altres. No hiha lloc per les resistències, ja no és temps, hem de provar altres formules persortir-nos de la crisi. Amb les tisores només, no s’arreglen els problemes,s’apaguen alguns focs, però si l’eix del problema es queda intacte, no anembé...És en temps de crisiquan s’han de repensar , revisar els models productius...potser ja no sónefectius i s'han de fer canvis més profunds.

Quines coses podrien ajudar a les personesemprenedores i als autònoms/es?

Mesures relativament viables si ens hi posem seriosamenta analitzar-les.

Segons un estudi dut a terme per Mola, companyia fundada en 2011 com a impulsora destartups tecnològiques en fase llavor que ja ha rebut, en el primer mes de laseva fundació, més de 400 propostes de projectes d'Internet, espodria millorar la conjuntura econòmica actual amb subvencions a les quotes dela Seguretat Social durant el primer any de contractació i amb l'exempció delpagament de l'IVA fins avui de cobrament de la factura als proveïdors, entrealtres mesures.

Malgrat les mesures anunciades pel Govern de la nació i d'algunes ComunitatsAutònomes amb l'objectiu d'estimular els projectes impulsats per emprenedors iPymes (tractament fiscal avantatjós per a les plusvàlues, ús de mitjanselectrònics per reduir els terminis i els costos en la constitució d'empreses ofins i tot creació de zones franques urbanes dirigides a recolzar a lesindústries culturals o creatives), els emprenedors catalans i espanyols...segueixen considerant que és necessari aprovar una sèrie de mesures addicionalsque permetin reactivar la situació econòmica.

Mesures sobre l'ocupació,els impostos i la inversió

En primer lloc, i ambl'objectiu de fomentar la creació d'ocupació, els emprenedors demanden subvencionsa la Seguretat Social enel primer any de contractació (47%) per sobre de l'acomiadament lliure (32%) ode la regularització comercial i fiscal de les opcions sobre accions alsempleats (21%). D’altra banda es proposa l'exempció en el pagament de l'IVA fins al cobrament de la factura (50%),a més de l'eliminació de la quota d'autònoms fins a determinats volums defacturació (37%) i la creació d'un IVA reduït per a empreses de comerç electrònic(13%) Tanmateix, si es permetés la deducció d'impostos perreinversió de beneficis (33%),es garantís la responsabilitat limitada (26%), s'animés alsbancs al fet que atorguin crèdits als emprenedors (24%) o es creessin incentiusfiscals als business angels (17%).

“Les ments dels emprenedors no tenen límits, no paren de pensar, però en moltes ocasions, la falta de suports o l'excés de burocràcies -obligacionsineludibles per al desenvolupament empresarial de les idees-, redueixen elsesforços creatius al no-res per la qual cosa, és fonamental comptar amb iniciatives queentenguin el problema de l'emprenedor i li ajudin a dur-ho a terme”.

Simplificació de tràmits,formació empresarial especialitzada i ajudes a la immigració qualificada

Agilitar el temps de creació d'empreses (46%) és clau, seguit per lapossibilitat de realitzar els tràmits per a la creació de lesempreses a través d'Internet (36%) o eliminar el requeriment decapital social mínim (18%).

Així mateix, se sol·licita la unificació dels programes de subvencionsde les entitats públiques (CDTI, ENISA…) (56%) i, fins i tot, la introducció depremis nacionals públics per a emprenedors (23%) o el foment de programes en latelevisió pública sobre divulgació d'emprenedors (21%).

Altres mesurescomplementàries

Els programes d'inserció laboralpreuniversitaris (46%), així com la creació de cursos d'emprenedoriasubvencionats (32%) o fins i tot estudis superiors d'emprenedoria (22%) ajudarien a superar la conjunturaactual. També les facilitats a l'hora de concedir visatsexprés a emprenedors estrangers (33%) o a business angels (33%) i atreballadors estrangers qualificats (33%) podrien incrementar el creixementeconòmic del país.

“Internet obre la porta anous models de negoci que poden ajudar a crear valor i a remuntar la davalladaeconòmica en la qual ens trobem”. “Està demostratque qualsevol ajuda en l'inici d'una activitat empresarial incrementa elsràtios d'èxit de la mateixa, per la qual cosa cal que des de les institucions públiques s'acceptin elscanvis de patró de creixement i que les empreses privades canalitzin les sevesinversions i recursos als projectes més prometedors”.

Com es pot comprovar, hi han idees que es poden considerar, hi han altresalternatives a les que s'estan plantejant...per fer front a una crisi que no ens pot paralitzar, ni immobilitzar.

Reaccionem plegats, ens necessitem!!

Invertir en Ideas. Espíritus Emprendedores

2011-12-26T03:57:00.000-08:00

Mola es un fondo de inversión especializado en empresas tecnológicas "startups" en fase semilla.

Mola es una iniciativa fundada por Enrique Dubois que acumula más de 10 años de experiencia comoemprendedor en Internet, y Paco Gimena con varios años de inversor activo de Internet. Cuenta con unpatrimonio neto de 3M€ y participa actualmente en aprox. 30 empresas en las que se ha invertido un total de 11M€ en colaboración con otros inversores.

Dicen....sentirse y creerse" diferentes a otros fondos y grupos de inversión Se involucran activamente en la gestión del proyecto y hacen un plan de seguimiento específico que asegura el éxito del mismo . Utilizan y buscan las sinergias que existen entre los distintos proyectos . Buscan "partners o compañeros de viaje" estables que ayuden , apoyen y se comprometan con el emprendedor .

Incuban Ideas de emprendedores para convertirlas en negocios rentables, a través de todo tipo de recursos: espacio de trabajo, desarrollo tecnológico, diseño y marketing, recursos humanos, asesoramiento financiero y legal, contabilidad y soporte de desarrollo de negocio y ventas.

Funcionan como un Holding de Empresas que se retroalimentan, se dan aliento para seguir creyendo, para obtener el impulso que necesitan para salir adelante, siempre adelante...a pesar de la crisis y de la falta de recursos y del impulso público, ellos y ellas se hacen su propio camino sobre la base de creer en sus proyectos y buscar lo que necesitan para hacerlos una realidad posible y rentable. No está nada mal, ¿no?

¡Quién busca....encuentra! Tal vez, esta sea la máxima que deberíamos practicar un poquito más todos...

Aquí tenéis el spot de presentación Mola.com "Como Mola"

Hola, Mola! from Enrique Dubois on Vimeo.

Para qué sirve una Red Social?

2011-12-19T06:32:00.000-08:00

"Dopplr es una red social on line para gente que viaja. Hoy pongo en valor este ejemplo de innovación para definir una de las utilidades que ofrecen las redes sociales, especialmente en tiempos en los que las alianzas son necesarias, productivas, y pueden actuar como auténticos nexos entre realidades, culturas, mundos para alcanzar objetivos bien definidos...

Si le indicas a Dopplr dónde vas a estar y tus planes de viaje en lo que a ciudades se refiere, te dirá quién va a estar ahí también. En el nivel más básico, está relacionado con los viajes y la serendipia; se trata de sacar más provecho de un viaje sacando también más provecho de la gente que estará en tu destino. La idea surgió de nuestros propios estilos de vida. Los cinco fundadores de Dopplr viajan mucho, y vieron una necesidad que no estaba cubierta. La primera base de usuarios procedía completamente de la comunidad geek de la web 2.0. Hacia finales de 2007 se abrieron al público general. Escogieron un centenar de marcas y empresas con empleados que viajan mucho -las llamadas Dopplr 100-, empresas y personas con una dimensión internacional., ese tipo de perfil de mente abierta, dispuesta a conocer otros mundos y a arriesgar.... Así que ahora tiene muchos usuarios de Nokia o IBM, u otras grandes multinacionales. También tiene el tipo de usuario que participa en congresos o miembros de comités internacionales." la cuestión es pensar, buscar e ir allá donde se encuentra el usuario que interesa...Es un modelo que requiere de una organización más ágil que se mueva ya en la red y que conozca los destinos. Estructurar, es la otra gran disciplina que hay que practicar, circuitos, metodologías de funcionamiento y todo ello sazonado con un estilo nuevo.

Dopplr 100, parace ser que con cien empreseas, persones, entidades o usuarios....bastaría para crear una buena red y a partir de aquí a crecer....A los que están desanimados, que piensen que todo es cuestión de organizarse y tener claros los objetivos, lo demás es perseverancia y evaluación.

La verdad es que ya me estoy entusiasmando....tú ¿no?

Capas, chips, aire puro y un millón de mundos en un grano de arena....

2011-12-12T14:36:00.000-08:00

El chip de silicio....hasta el final

Un cristal discreto, aunque es el segundo elemento más abundante en la corteza terrestre, después del oxígeno...(el número atómico 14 en el grupo 4 de la tabla periódica...) Vaya...¿Qué fue antes, la química o el ajedrez?

El Silicio es un semiconductor que dependiendo como sea tratado... puede conducir o bloquear la corriente y por eso, la base, sobre la que ha de descansar su "microchip" ha de ser totalmente perfecta...totalmente entregada a ese objetivo, la creación de un nano universo de posibilidades....

Cada día se aprende una cosa más...Espero que te sea útil.

Comunicació Significativa

2011-12-12T03:31:00.000-08:00

Som xarxes neuronals de comunicació. El que ens fa ser humans com a espècie és la comunicació significativa, la comunicació amb consciència i amb sentit. L'acte de comunicació és allò decisiu en tota persona humana. Manuel Castells

La UOC, sempre un pas endavant...Cercant sortides, respostes, analitzant les dades per comprendre què està passant i prendre partit amb iniciatives innovadores, per formar part dels que amb audàcia i coneixement assenyalen el camí cap al futur.

Un documental molt interessant. Us el recomano!!

Naturaleza. Inspírate….Tómate un respiro.

2011-12-11T13:47:00.000-08:00

Hoy ha hecho un día radiante… ¿No lo has visto? Yo sí.

Pasear me encanta….Cerrar los ojos y sentir como el viento acaricia la tez de tus mejillas, es como si te adentrases en otra dimensión de tiempo….Y luego esa luz de un sol rabiosamente vivo que deslumbra y guía por el camino marcado hacia un destino incierto. Se va paseando sin ningún plan preestablecido…. ¿Te acuerdas de eso? El olor a vida de las montañas del norte…Su vegetación de colores frescos, casi los puedes saborear lentamente mientras caminas y contemplas un paisaje hermoso… No hay osos a la vista...pero si animalillos, ardillas, pájaros carpinteros, aves que ni conozco y un montón de insectos que transitan por su hábitat como un día corriente en sus diminutas vidas. ¿Qué? ¿Mejor? Se trata de tomarse un respiro y contemplar ese otro mundo que hay a nuestro alrededor, bueno, tal vez a unos cuantos quilómetros más…

Más allá de las horas…de conversaciones varias con las personas que humanamente nos conceden su tiempo con el fin de intercambiar conocimiento, en el bosque, en medio de la naturaleza, no hacen falta palabras para entenderse. Respiras, te llenas de esa atmósfera y como ves, te inspira… Bueno o al menos, a algunos sí…

Hoy he recordado algo que creo es importante….Hay distintas formas de mirar al mudo, quizás, porqué hay varias clases de mundos…Los de aquí, los de allá, los cercanos, a los que hay que ir para conocer mejor, los que quedaron atrás, en los que sueñas porqué quieres conquistarlos y así, no sé hasta cuantos más…

Todo está cambiando, la naturaleza muta constantemente, es como una metamorfosis progresiva, siempre está evolucionando. Es todo un desafío, entender por qué es así, y cuál es su verdadera fuerza motora, qué la impulsa….

Pensándolo un poco más detenidamente…creo que ya sé por qué la naturaleza nos inspira para crear, para creer de nuevo…Creo que es porque nos ofrece la posibilidad de sentir la vida como se mueve por dentro o mejor, de sentir que somos parte de esa vida…A veces nos olvidamos y nos comportamos como perfectos…Y aquí la única que está demostrando ser realmente equitativa es la naturaleza que sobrevive a pesar de lo mucho que la maltratamos los humanos. Ella siempre es fiel, a su principio básico, la evolución, y una fase, lleva a otra….

Estoy segura que si te quieres a ti mism@, eres capaz de amarla a ella y ponerte en su lugar, empatía, simpatía…pero antes, tómate un respiro e inspírate. Su fuerza está ahí siempre.

SymbioCity. Una manera d'organitzar-nos de forma sostenible

2011-12-07T14:07:00.000-08:00

SymbioCity Model

SymbioCity és un model de desenvolupament urbà holístic i sostenible mitjançant la recerca de possibles sinèrgies, funcions urbanes i el desbloqueig de la seva eficiència i rendibilitat.

Simbiosi significa integrar dos o diversos organismes en una unió mútuament beneficiosa. Suècia és l'exemple clar que aquest sistema funciona amb qualitat i eficiència. Allà porten ja cinquanta anys que es dediquen a planificar ciutats holístiques. Simbiosi, significa trobar sinèrgies entre els sistemes tecnològics urbans, que permetin estalviar recursos naturals i menor cost.

Sembla molt més intel·ligent imaginar una organització de futur amb aquesta concepció...oi?

L'enfocament de SymbioCity es centra en com utilitzar el govern de la ciutat, la planificació urbana, l'educació, els conceptes de tecnologies de la informació, la participació pública i altres activitats de coordinació per promocionar una urbanització sostenible. És d'importància vital que les institucions funcionin bé. Els millors resultats s'obtenen quan totes les parts interessades i els ciutadans participen des d'un principi.

Quan els municipis, autoritats públiques, universitats, instituts, empreses privades i altres extenses xarxes uneixen els seus coneixements, habilitats i capacitat organitzativa. Es formulen i responen preguntes sobre legislació i execució, presa de decisions, transparència i responsabilitats. Un enfocament multidisciplinari permet identificar les sinergies adequades i facilitar la col·laboració entre els diferents sectors. Aquesta capacitat de compartir és bàsica perquè el procés sigui rendible i no presenti complicacions.

Plans de futur....Si no els fem, mai sabrem si els podrem aconseguir

2011-12-06T04:36:00.000-08:00

Dues dones, dues visions i el contrast....però un cosa en comú, es troben i conversen de forma natural.

Les converses del Banc Sabadell. Inèdites!!.

Creer es crecer...El ejemplo de "Wayra"

2011-12-05T10:37:00.000-08:00

Aquí tenemos un estupendo spot que anima a los emprendedor@s a impulsar sus proyectos.

Wayra desarrolla la filosofía de "Crecer haciendo crecer" Simple, pero de un sentido común transgresor en los tiempos que corren.

Invertir en la inteligencia y la creatividad de las personas que están dispuestas a arriesgar para alcanzar sus sueños y crear sus propios negocios, decidiendo en todo momento su destino parece lógico, ¿no?

Deberíamos tomar como ejemplo, la esencia de esos conceptos sencillos que en otros lugares están dando resultado...Que sea pues, un paso más para vencer a esta crisis que tanto paraliza.

En Cataluña hay potencial para dar impulso a esa nube2.0 de ideas estructuradas en proyectos de negocio que está ahí, en la red, tan sólo hay que "creer y hacer crecer...."

It's time to get a challenge never done before...

2011-12-04T14:14:00.000-08:00

The Molina is prepared. The season approaches....

Only if you risk overcome the Sky of bottom, to be thrown to the conquest of the most stimulant new challenges... Dare to construct your own legend!!

Barcelona Desing. Expressivitat Creativa en versió original

2011-10-11T13:51:00.000-07:00

Les cadires de l'Oscar Tusquets...han fet la volta al món. Aquest artista format a La Llotja, és un dels millors exponents de la creativitat catalana El seu talent humà ens ha inspirat a tots els apassionats del disseny...

La seva obra es comercialitza globalment. El BD inicia els seus Design Stories amb aquest fantàstic vídeo sobre la cadira Gaulino. És una senzilla cadira, però el seu procés de creació és com un "conte" màgic....Del no res, es va gestant la idea, i d'aquí la creació d'una obra elegant, distingida, de textura suau al tacte...Una cadira per passar-hi les hores...O sigui que ja sabeu, si us agrada el disseny del 17 al 21 d'Octubre Barcelona Desing Festival us espera...

Tecnologies Intel·ligents. Negocis Emergents

2011-10-10T09:59:00.000-07:00

Us resulten familiars aquestes paraules, Info, nano, bio, geno, neuro, etc... ? Doncs a moltes d’elles i les seves diferents combinacions, ens trobem els conceptes emergents en el desenvolupament de nous productes, serveis i negocis.

Parlem sobre el futur que és el que a mi, com a la resta d’emprenedores i emprenedors, ens interessa per sortir de la crisi...

La tecnologia és l’instrument, és l’eina que ens pot ajudar per avançar i reprendre el lideratge en el mercat global. Si però, Com? On és el negoci?. Citaré algunes opcions. En l’utilització de les xarxes socials per a l'intercanvi de coneixement i innovació oberta (crowdsourcing i social mapping); en els sistemes avançats de detelepresència; en l’aplicació d'universos virtuals 3D en els negocis; en l’explotació comercial de geosistemas amb Google Earth; en els sistemes de telecomunicació basats en polsos de llum (FSO); en la anomenada realitat augmentada; on en coses tan bàsiques com la fabricació personal facilitada per impressores 3D de baix cost, entre d’altres...

Però cal pensar. Cadascú ha de fer l’esforç d’imaginar com aquestes eines podem millorar el seu negoci actual o impulsar d’altres de nova creació. Posem alguns exemples.

#Cas1. El sistema de telepresència és un excel·lent mètode per estalviar temps i diners. Aquest joia d’última generació TIC és ideal per comunicar-se amb altres persones i grups en temps real amb una tecnologia virtual extraordinària que permet treballar online amb documents compartits, i una diversitat de recursos multimedia de gran qualitat. I per entendre millor com funciona sobre la pràctica i la dimensió de les seves potencialitats, la podem associar a altres tipus de conceptes també emergents, com la filosofia dels usos socials del temps. A casa nostra, tenim una referència que cal posar en valor, l’experiència de l’Ajuntament de Barcelona.

Les empreses que disposen d’una gran capacitat per desenvolupar aquesta tecnologia són Cisco, LifeSize, i Innovatecno entre les més destacades.

#Cas 2. Geosistemes amb Google Earth. El comerç electrònic està en fase d’expansió i més ara en aquests moments de crisi. Les empreses volen exportar els seus productes i serveis arreu del món. Amb aquest sistema de localització es pot explorar el món de forma oberta i ràpida. És com tenir un Atles Virtual però amb moltes més possibilitats.

Amb Google Earth es pot literalment “volar” pel globus terraqüi i aterrar on vulguis, encara que no existeixi aeroport...ja no hi ha límits. A través d’aquesta accesibilitat podràs explorar llocs llunyans en els quals sempre has desitjat estar i veure què aspecte tenen. Hi han empreses que gràcies a aquest sistema estan accedint a fonts d’informació i coneixement més fiables d’una manera molt més eficaç i àgil per realitzar els seus estudis de mercat o bé identificar zones comercials, zones turístiques, etc. Si vols conèixer totes les oportunitats d’aquest sistema aquí tens un enllaç que et pot ser d’utilitat.

#Cas 3. Aplicació d'universos virtuals 3D en els negocis En l'actualitat les imatges digitals i les visualitzacions 3D s'han convertit en eines fonamentals per a la comunicació, tant en el procés de disseny, com en el de vendes i màrqueting. Gràcies a les últimes tècniques de representació virtual, la infografia es presenta com una eina perfecta per a la simulació de futurs projectes, execució de role playings i altres utilitats. A Catalunya, la Universitat Politècnica està desenvolupant uns sistemes de programació en 3d de gran qualitat i força competitius que és del tot imprescindible conèixer UPC. D’altra banda, hi ha empreses especialitzades en aquest tipus de tecnologia. Com ara Mega-software, o 3dcpr entre d’altres.

I per acabar, unes quantes cites sobre tecnologia dels principals Gdi's: genis de l'ingeni

“L’innovació és el que distingueix a un líder d’un seguidor.” Steve Jobs

“Copia, Modifica y Pega...” Marc Almeida (un jove revelació)

“La física és el sistema operatiu de l’Univers” Steve R Garman

“L’imaginació és més important que el coneixement. El coneixement és limitat, mentre que l’imaginació no” Albert Einstein

“Dime y lo olvido, enséñame y lo recuerdo, involúcrame y lo aprendo...”Benjamin Franklin.

L’Equitat, el valor eix per abordar la crisi.

2011-10-08T15:33:00.000-07:00

Cada gra de sorra fa la terra...

Els valors que defineixen l’Equitat són , Igualtat, Justícia, Moderació, Equanimitat.

Cada gra de sorra és important i tots compten per igual...

Sincerament, i després de donar-li un parell de voltes he arribat a la conclusió que ens en sortirem de la crisi si aconseguim que el valor eix, primordial que s’apliqui tant en les polítiques d’ajustament social, com en les polítiques de reactivació econòmica és l’Equitat. I per què? En essència, perquè és el més raonable, el més just pels quatre estaments de la nostra societat, persones, organitzcions, institucions, i empreses. I d’altra banda, perquè és el més rendible des del punt de vista sostenible.

En les darreres setmanes n’hem tingut un allau de propostes dels diferents governs, sindicats, patronal i organitzacions polítiques per abordar la crisi, així com ara, ja en plena campanya electoral, la suma dels missatges dels candidats i candidates. Alguns exemples són prou coneguts i difosos a través dels mitjans de comunicació. L’ajustament de la despesa social, eufemisme que ha prés rostre de realitat tangible mitjançant l’expressió coneguda com “les retallades”, és una de les més esteses, que no l’única.

El paradigme de com ajustar, és a dir, de retallar despesa social per fer front al dèficit ha estat força polèmic i debatut. I en aquí la política ens ha ensenyat una lliçó que crec que val la pena assenyalar. No retallen igual conservadors que progressistes, però si que sembla que hi ha un consens en què s’ha de moderar la despesa i decidir on es retalla, ja que ha quedat palés que no és sostenible l’actual model. La qüestió de fons és que l’ajustament esdevingui “equitatiu” és a dir, que tothom prengui consciència que tots estem cridats a fer sacrificis, pel bé col·lectiu. Imagino que d’aquí, allò de predicar amb l’exemple amb l’anunci de la supressió de la paga extra de Nadal per part del Govern de la Generalitat encara que insuficient i tard, és un primer símptoma que explicar clarament que s’ha entés la necessitat de que tothom s’ajusti el cinturó i no només uns.

Vivim temps en els que no es poden fer excepcions, perquè tot ajuda...Si amb la paga extra de Nadal del Govern s’estalvien diners que poden fer front a despesa social, ben fet, però no ens quedem aquí. Revisem l’innecessari, el que és prescindible i decidim. No se li pot demanar esforços només a una part de la població, a uns sectors i a d’altres no, és per això que reivindico l’Equitat en el plantejament, els sacrificis s’han de ponderar amb objectivitat, però sense perdre la sensibilitat.

Fins i tot, a twitter va sortir un hashtags #retalladespossibles que recollia aquest mateix esperit de reivindicació. Per què uns sí i altres no? Aquí entra en joc un habilitat, la capacitat de convèncer als que mai han tingut que ajustar la caixa drasticament, perquè són els que sempre tenen recursos. A aquests grups privilegiats els hem d’apel·lar al sentit de país, a la responsabilitat solidària en moments claus per l’economia, la seva, com la de tots...Són les grans fortunes, els que viuen de les rendes, la burguesia alta, l’aristocràcia de les finances, els grans inversos, els banquers, l’empresariat de la macroeconomia etc.

En quant a les polítiques de reactivació econòmica en aquest país els diferents governs han tingut la costum d’ajuda sempre als més grans amb la creença que així és com millor s’invertia per generar ocupació, mentre que l’estímul fiscal per la creació de llocs de treball a la petita i mitjana empresa, sempre ha estat molt insuficient com per de veritat enfortir al teixit de les pymes. El cost de mantenir-se és massa alt, és desproporcionat. Ens hem ompler la boca parlant de la importància d’emprendre i de com les petites i mitjanes empreses eren un puntal de la nostra economia, però la veritat és que hi ha hagut més control impositiu que oxigen...i això comença a asfixiar. Hi ha una bateria de propostes que podrien canviar les coses i equilibrar les balances, d’aquesta forma estaríem aplicant el concepte d’equitat.

També se n’ha parlat del comerç exterior, d’exportar com si fos una cosa fàcil al nostre país i amb els mitjans i els ajuts per fer-ho realitat. Tantes ambaixades, tantes agències de comerç exterior de connexió....i Quin ha estat el resultat compartiu en anys d’inversió de pressupostos públics....? Feu els números, és una equació molt senzilla. Ha estat el govern de l’Estat el principal monopoli fent-li el joc un cop més als holdings o als trusts d’empreses més grans i especialitzades en uns sectors específics com l’energia o la banca o la comunicació, la moda... I en lloc d’obrir les possibilitats per tothom, i facilitar més recursos a les pymes i obrir més el ventall...Què és el que descobrim ara? Però en fi, mai és tard, especialment quan hi ha urgència,no? Comfiem que pel bé de tots els propers governs se’n facin al càrrec i impulsin de valent les reformes que calen fer en profunditat sobre aquesta qüestió i d’una forma equitativa.

Reactivar l’economia, també vol dir invertir més en I+D en les pymes, també vol dir cercar el finançament perquè a les universitats es pugui fer recerca, tecnològica, científica i sí, també humanística, doncs ens cal aprofundir en els valors de l’ètica i la moral, la cultura es essencial, també és així com s’evoluciona en una societat moderna. Però tot de forma equitativa.

I finalment, les polítiques públiques, enfortir l’Estat del Benestar, si es fa bé i no a mig fer, esdevé una altra manera de generar ocupació per cobrir una forta demanda de prestacions i serveis. Hi han experiències europees que avalen aquest model... Per què a Catalunya i a Espanya no?

Sempre hi han respostes, només cal fer les preguntes adequades... Potser l’Equitat també és això, trobar el punt d’equilibri entre el que és real i el que és possible.

El líder, un objetivo y una táctica.

2011-09-27T04:34:00.000-07:00

Ser el líder implica el mayor esfuerzo,
a veces hay que tirar de los demás...

La construcción de la imagen de los líderes en publicidad es uno de los aspectos que más me fascinan en este sector. ¿Cómo se hace un líder? ¿Todos llevamos dentro a un líder en potencia? Reconozco que no tengo las respuestas, pero parece que Juan Campmany presidente de DDB España sí, pues posee una larga experiencia.

La voz de Campmany, el Publicista, un experto en construir "las imágenes" de conocidos políticos, como Zapatero, Pujol o el mismísimo Maragall, se alza de nuevo y nos habla...

Y nos recuerda Campmany...

«El líder debe ser como el flautista de Hamelín: ha de tener un objetivo y una táctica para conseguirlo»

Los viejos líderes...marcaron una referencia.

Winston Churchill, Konrad Adenauer, Charles de Gaulle... fueron políticos que marcaron una época. Con sus discursos y sus acciones embelesaron a todo un pueblo que no sabía hacia dónde caminar y que decidió depositar en ellos sus perspectivas de futuro. ¿Un incierto devenir está frenando la aparición de políticos como ellos?

Prosigo con la entrevista que le realizan en el diario digital Expansión y añado algunos comentarios...

¿Cantera de líderes?

El empresario lleva cincuenta años en el ámbito de la publicidad, periodo en el que ha trabajado para expresidentes de la Generalitat como Jordi Pujol y Pasqual Maragall. ¿Dónde están los líderes del siglo XXI? Campmany admite que la hiperaceleración del momento ha podido quemar a muchos candidatos a liderarnos en el actual contexto económico, y recurre a un símil futbolístico para explicar el porqué: «Si el primer día que sale a jugar, le das la responsabilidad de tirar el penalti y falla, este hombre jamás será ya un líder». (Eso me recuerda que hay algunos que ya no pueden ni asomarse a la portería...)

El publicitario repudia el tacticismo político que niega las reformas estructurales por el miedo a perder unas elecciones que están a la vuelta de la esquina; temor que, opina, fomenta el recelo del colectivo a confiar en alguien. «No son capaces de asumir –matiza– que tendrán gente a favor, pero también en contra». (Hay que saber lidiar con todos y en cualquier circunstancia...)

En su opinión, vivimos «una verdadera crisis de liderazgo mundial», que bien podría estar fomentando el individualismo en las sociedades modernas. «La gente piensa en ella porque no hay liderazgos claros», atribuye. «Es el momento ideal para que aparezcan; vivimos una situación no aceptada por la gente que demanda un cambio», explica. (Eso estaba pensando yo justamente...)

Campmany quiere acabar con el manido tópico de que se puede crear un líder de la nada, y asegura: «Es fabricable en un 30%, el 70% son capacidades innatas». Eso sí, «aunque a veces sea difícil, nada es imposible de vender». (Así que y en resumidas cuentas...todo es posible ¿no?)

La falta de líderes políticos contrasta con la buena salud de la que goza el tejido empresarial en este sentido. Preguntado por quién encarna mejor los atributos de un líder en el sector bancario, Campmany no titubea: Emilio Botín. «Él es carismático; el resto son buenos gestores, pero no gozan de estos atributos», retrata. (Por eso hay que marcar perfil propio distinción y diferencia)

Junto al nombre de Botín aparecen otros grandes empresarios, como Amancio Ortega y Steve Jobs. Ambos decidieron hace escasos meses ceder el control de la gestión en las empresas que fundaron. Campmany no entra a valorar sobre cómo se han producido estos relevos, pero alerta: «En cualquier empresa hay un líder y, cuando no aparece, ésta se resiente hasta que otra persona no coge el testigo». (Esto es de una lógica aplastante, lo malo es cuando no se hacen los deberes y no se da cancha a la cantera que sí podría liderar los nuevos tiempos)

Dónde manda España...

El empresario admite no tener la fórmula para que España salga de la crisis, pero sí pone luz a aquellos sectores que deben potenciarse. «No tenemos un posicionamiento claro como país más allá del turismo; hay que seguir siendo líderes en este sector, pero necesitamos algo más», asevera. (Pues no será por sectores en los que ya hemos demostrado que marcamos referencia...Innovación, Renovables, Producción Cultural, Investigació Científica, Producción Aeroespacial, etc)

«El vino, el aceite... tenemos fortalezas que no se están aprovechando», (Me complace.. veo que yo al menos voy bien...) resume. Además, «contamos con múltiples fábricas de coches por España, pero ¡no vendemos que somos un país industrial!». (Vaya, precisamente ahora que algunos quieren vaciar de contenido el suelo industrial...) En su opinión, «no hay un liderazgo en el sector para ponernos como país puntero en el sector de la automoción».

Y para muestra un ejemplo, de eso tan especial que es la construcción de la imagen...una Publicidad Inteligente y empática que llega al público.

La conciencia sostenible. ¡Respira!

2011-09-26T12:48:00.000-07:00

Hoy, las cifras que a mi me han impresionado han sido las de la contaminación en el mundo.

En la vida de una persona la salud debería ser lo primero, sin ella, nuestras defensas son vulnerables y al final, somos presas fáciles de enfermedades, virus o partículas que deambulan en el aire y que acechan sin horario...Si no disponemos de buena salud, no podemos abordar los retos, el día a día, los problemas y las dificultades como tampoco, podríamos disfrutar de esos momentos anhelados...Por eso, es importante cuidarla bien desde el principio. Nuestra sociedad ha avanzado sustancialmente en términos científico-tecnológicos, la farmacología, los sistemas sanitarios de salud pública, la investigación médica, etc. Sí, apesar de la crisis económica y su reverso oculto, todo apunta a que deberíamos ir por el buen camino, para estar más sanos y tener una vida más longeva, pero hay un aspecto que se nos escapa.

La contaminación atmosférica, es esa cosa a la que no prestamos demasiada atención y que la provocamos nosotros mismos cuando usamos el coche para ir a todas partes, sea a la vuelta de la esquina o a la calle 57 ...y sin embargo, a nivel global es responsable de 1,3 millones de muertes cada año...Increíble ¿Verdad?, Pues esto, del mismo modo que lo provocamos con nuestro forma de proceder, también lo podemos cambiar. Ya no se trata del planeta, sino de nuestras vidas.

La Organización Mundial de la Salud (OMS) ha hecho público su informe de contaminación atmosférica del planeta en el que analizan los datos de 14 regiones del planeta. El objetivo: conocer los factores ambientales que más dañan la salud y concienciar sobre las medidas que, de tomarse, podrían evitar millones de muertes.

Se sabe que las ciudades suelen ser los lugares más contaminados. Yo que soy una cosmopolita enamorada de mi ciudad y me encanta pasear por sus calles, cada vez lo percibo con más intensidad, el aire es más denso y cuesta respirar. Según parece hay pocas ciudades que cumplan las recomendaciones que con tanto ahínco la OMS nos recuerda en cada informe lo necesario que es tomarlas en serio. Todo indica que si continuamos ignorando esta verdad incómoda que evitamos a toda costa, pues nos recuerda lo “altamente contaminantes” que somos, las consecuencias pueden llegar a ser realmente drásticas.

Necesitamos generar una conciencia limpia de contaminación, una mentalidad de sostenibilidad, un mayor respeto por la salud de las personas a nivel global. Este debería ser un eje estratégico en cualquier agenda política de los gobiernos del mundo. Debemos abordar desde una responsabilidad planetaria el gran reto de proteger nuestra atmósfera, si no, llegará un día que ya ni podremos respirar. El oxígeno también se encuentra en el agua. Debemos proteger nuestras aguas y garantizar un suministro sostenible, sin vertidos químicos que destrozan las entrañas de nuestros océanos, de nuestros ríos porqué si no, el agua de consumo urbano sencillamente ya no será potable.

Paremos un momento a pensar sobre ello. Con tantas prisas y cosas por hacer, no nos damos cuenta de qué es lo importante. La salud es importante, la vida digna y saludable de las personas es lo importante, respirar y poder beber agua limpia y en condiciones para diversos usos es importante, cosas que parecen obvias para algunos, para otros son auténticos tesoros.

A veces, con pequeños, pero bien intencionados hábitos se consiguen grandes avances. En la historia de la humanidad podemos encontrar multitud de ejemplos. No podremos construir una conciencia sostenible en este aspecto sin voluntad. La OMS apela en su informe a esa voluntad que han de compartir los cuatro estamentos de nuestra sociedad, personas, ong’s, instituciones y empresas.

¡Asómate al mapa de la contaminación mundial!

Conciencia y voluntad, pero sobre todo, respira todo lo que puedas...

Parc Científic de Barcelona

2011-09-20T08:38:00.000-07:00

Vídeo entrevista a Fernando Albericio, director general del Parc Científic de Barcelona. Investigació i recerca als campus universitaris.

Una aposta pel desenvolupament i la innovació enfront la crisi.

Ara més que mai, defensem les nostres joies d'excel·lència. Campus Científic BCN un model a posar en valor.
Tot allò que es comença ha de poder créixer i consolidar-se.

Productividad personal, innovación organizacional

2011-09-16T05:39:00.000-07:00

Va de...conceptos para dar ideas!!

Un gran artículo de Alfons Cornella.

Dos de las palabras clave para las empresas son productividad e innovación. Hay que ser eficiente (productividad)^¹ y hay que ser diferente (innovación). Y ambas cosas deben ocurrir simultáneamente, porque aunque es imprescindible ser eficiente ya no es suficiente. Esta dualidad se multiplica con otra, si cabe, más importante: que las empresas tienen una doble escala de funcionamiento, la individual (están hechas de personas) y la organizativa (están hechas de grupos de personas). Cuando combinamos todas estas variables se nos muestra con viveza los grandes retos que tendrán las organizaciones en el futuro (ver diagrama superior).

Lo que hoy sabemos de productividad es básicamente a nivel organizacional. Hemos conseguido grandes resultados cuando se trata de pensar la empresa como un proceso, como una máquina que debe estar bien engrasada. Sabemos hacer funcionar una empresa como una cadena de producción (se lo debemos a Henry Ford, entre otros), pero en una economía cada vez menos industrial y más de servicios la gente trabaja con símbolos, ideas y conocimientos. Entonces lo que necesitamos no es sólo que la organización como un todo sea más productiva sino que cada persona sea más productiva, incrementar la productividad individual de los trabajadores del conocimiento. La clave está en aportar tecnologías a los miembros de una empresa que les permitan ser más productivos, con sus manos y con sus cerebros,^²multiplicar la capacidad de los individuos mediante tecnologías de la información, con herramientas de productividad informacional.

Cuando hablamos de innovación estamos anclados en la idea de que se trata de creatividad personal, de invención aislada. Y, en cambio, lo que necesitamos es innovación sistemática, en equipo, metódica. Hay que pasar de la innovación como cosa personal a la innovación como tarea organizacional. Es preciso que seamos capaces de pensar de forma innovadora.

El reto está en conseguir las dos cosas a la vez, que las mentas creativas de la organización (que deberían ser todas las que hay en ella) sepan aprovechar las herramientas tecnológicas para innovar mejor siendo al mismo tiempo muy eficientes. Ello implica una organización abierta a leer las posibilidades de las tecnologías, y dispuesta a dejar pensar, probar, prototipar, a su gente. Porque está demostrado que sólo cuando las tecnologías de la información se acoplan con cambios en la forma de trabajar en las organizaciones se consiguen mejoras en productividad e innovación.^³ Hay que ponerse ya a multiplicar individuos por organizaciones, productividad e innovación.

1 Se define la productividad como el cociente entre lo que generamos y los recursos que precisamos para conseguirlo.

2 Ver la IdeaFuerza Gold-collar worker.

3 Ver los estudios sobre productividad de McKinsey y los de Eric Brynjolfsson en el MIT.

Cada día, una idea

Els clúster de negocis. La solució a molts mals de cap.

2011-09-14T12:33:00.000-07:00

En temps de crisi paraules com sinèrgies, ajustament, societat, objectius, aliances, futur, competitivitat, reptes, etc no tenen perquè estar renyides les unes amb les altres. Afortunadament, els éssers humans som uns grans inventors de conceptes que aconseguim sintetitzar en paraules missatge, o idees força.

Us vull parlar d’un d’aquests conceptes que al món dels negocis està funcionant molt bé. El Clúster.

Què és un Clúster? És un grup d’empreses del mateix negoci que comparteixen reptes estratègics. Així de senzill s’explica la complexitat que comporta el seu contingut. El clúster és un instrument altament efectiu per endegar iniciatives per reforçar la competitivitat de les empreses ja que permet desenvolupar habilitats clau, tecnologies, relacions en xarxa entre els fabricants, clients i els proveïdors. Els principals protagonistes dels clústers són els empresaris, les persones, que són les que en formen la base i en parlen i interactúen en clau d’estratègia competitiva. I amb un objectiu compartit, cerquen un futur millor per a tots. Oi que sona bé? Doncs no és impossible, però requereix d’un treball com a nínim. a tres dimensions a l’hora i de saber escoltar per anar teixint la xarxa que finalment es crea.

N’hi han molts exemples de clúster al país, el farmacèitic, el cultural, el tecnològic, l’energètic, el renovable, el turístic, etc A mi hi ha un parell de recent reactivació que m’ha cridat l’atenció. El primer, és el cluster d’un dinar dels principals empresaris del país convocats a casa d’un amfitrió en el que hi tindrem poders fàctics, món empresarial i futurs gestors públics...si més no, altament interessant. I l’altra és el renovat clúster del corredor del mediterrani, on també hi tenim una aliança entre l’esfera pública i el món dels negocis privats, està tot a les hemeroteques.

No deixen de ser models per confirmar que en temps de crisi o de bonança, el negoci és el negoci. Cal destacar que el treball de dinamització dels clústers permet incrementar la competitivitat de les empreses individual i col·lectivament dins el mateix clúster, a partir de la detecció i implementació de les estratègies d’èxit del negoci conjunt. Em segueixes? Com ja s’ha dit en altres ocasions, està àmpliament constatat que "no hi ha sectors d’èxit, ni sectors en crisi, sinó estratègies guanyadores, i estratègies obsoletes en tots el sectors".

Per tant, podem afirmar que la competitivitat de l’empresa depèn bàsicament de l’estratègia individual que aquesta adopti en el seu procés de presa de decisions, i de la qualitat de l’entorn on competeix (existència d’infraestructures, indústries relacionades, demanda exigent, provisió de formació i recursos humans...). En aquest sentit, qualsevol empresa, independentment del seu sector i de la tecnologia amb que operi, pot esdevenir internacionalment competitiva si aconsegueix elements de diferenciació estratégica, o el que és el mateix, en la diferència hi ha la clau d’una part de l’èxit. Però tampoc es tractar d’allò de “Diferénciate o sucumbe” I ara!! Tot i que hi ha un procés que s’ha d’anar orientant en aquesta direcció, perquè després realment es vegi aquesta diferència com un valor a confiar.

És doncs, El Clúster una idea per trobar la manera de sortir-nos de la crisi? Sembla que sí, en part, alguns ja s’han aventurat i van per feina, mentre d’altres encara estan acabant de redefinir la seva marca. Però com en quasi tot en aquesta vida, probablament dependrà de les actituds i en aquí es veu clar quines empreses són les que es volen sortir i busquen les solucions i les que com també s’ha dit, no ho fan i es resisteixen als canvis, o perden massa temps en allò que no és el més important, segurament és perquè són part del problema.

El Clúster. Lucidesa i valor!

Feliç Diada 11 Setembre 2011. Endavant Catalunya!!

2011-09-11T06:32:00.000-07:00

Així és també com m'agrada a mi...

Nuevas lógicas de Mercado. YoteLs una experiencia innovadora.

2011-09-05T07:27:00.000-07:00

Frente a la crisis económica + inteligencia creativa + sinergias con la diversidad + usuabilidad de las tic's y de la innovación para conocer mejor las necesidades de una sociedad en constante cambio, ser resolutivos y continuar avanzando.

Hoy comparto una experiencia que me parece el ejemplo claro de como debemos reaccionar frente a las adversidades que se nos presentan, ante el gran dilema de crear nuevas formulas de negocio, ser más productivos, ampliar mercados y ofrecer productos para públicos distintos, más exclusivos que disponen de renta para el consumo. Hay que ir donde está el negocio y no esperar, el que espera, desespera.

Reconocer la realidad es un primer paso, de gigante. Y comenzar a discurrir nuevas lógicas para evolucionar en este mundo tan competitivo es de supervivencia necesaria. Si no nos movemos y no nos abrimos a esas otras alternativas que siempre rondan en los márgenes, no crecemos, no nos expandimos y en consecuencia, el mercado finalmente nos vuelve invisibles o nos expulsa de sus circuitos.

Este es el caso de Yotels. Un nuevo concepto de Hotel de bajo coste, pensado para un target muy concreto. Aquí está el reportaje que realiza Infonomia.

Simon Woodroffe, un empresario autodidacta, está a punto de sacudir a la industria hotelera con un nuevo concepto de pequeño hotel de lujo de diseño y de bajo coste. Tres de estos YOTELs ya están funcionando en los aeropuertos de Gatwick y Heathrow en el Reino Unido, y en el aeropuerto de Schiphol, en Amsterdam. El cuarto está en el centro de Manhattan, en Nueva York. Los hoteles están dirigidos a los pasajeros en tránsito y o de negocios que quieren descansar o trabajar antes o entre vuelos o estancias cortas. Las habitaciones son pequeñas, pero todas incluyen el lujo de un hotel de 5 estrellas.

El espacio no está reñido con el lujo

"Pasé meses tratando de encontrar la manera de reunir el lujo en un espacio pequeño. Utilizamos diseñadores de interiores de aviones. Empezamos construyendo prototipos, y la verdad es que nunca habíamos planeado realmente hacer hoteles en los aeropuertos, sino en los centros urbanos . Pero nos dimos cuenta de que podíamos vender las habitaciones no sólo por la noche, sino por bloques horarios durante todo el día. Los mejores hoteles del mundo dicen: "Tenemos una ocupación del 98%". "Nosotros estamos cerca del 180%, y estamos tratando de llegar a un 250%, lo que significa que cada habitación se vende más de dos veces al día! Por eso somos capaces de mantener el precio a un nivel razonable."

"Si hubiera hecho investigación de mercado y le hubiera preguntado a la gente si le gusta dormir en una habitación de siete metros cuadrados, sin luz natural todo el mundo me habría dicho que no. ¡No se puede hacer investigación de mercado en un mercado que todavía no existe! Es por eso que la creatividad y la innovación la hacen a menudo los pequeños emprendedores y no las grandes empresas. Una gran cadena hotelera nos habría dicho que nuestro proyecto no tenía ningún sentido. Ahora, cuando la gente ve YOTEL se pregunta ¿Cómo no se le había ocurrido a nadie antes?

Emprender. Tendencias Poliédricas.

2011-09-02T13:29:00.000-07:00

Todo un universo por explorar

La crisis, provocadora de nuevas tendencias

Me abstraigo por unas cuantas horas del ruido mediático, de la impronta efervescencia de las urgencias, de la doliente desconfianza social en unos momentos críticos, del tacticismo político de bajo relieve y de la expectante observación de los mercados. No es fácil, pero consigo desconectarme para practicar la reflexión serena y pensar, repensar!!. Desde este espacio de tranquilidad aparece nítida como el agua cristalina una gran verdad, en realidad nadie sabe con certeza cuál es el camino correcto, pero lo que está claro, es que hay que tomar uno y decidir. Nadie tiene la absoluta certeza de cómo estaremos de aquí a un mes, tres o un año. Pero el país no puede esperar, para bien o para mal, es objeto de muchas miradas, unas en lo económico, otras en lo político y otras en lo social, y todo ello en perspectiva poliédrica.

Aquí está la primera tendencia que comienza a visualizarse, la dimensión de los problemas tiene múltiples caras o realidades, son a escala global y se han de abordar mediante los mecanismos e instituciones que pueden intervenir.

Por necesidad a por la oportunidad

Ante la falta de reactivación económica, frente a un modelo generador de riqueza que necesita de una profunda refutación, se dice que el país necesita más personas que apuesten por la creación de empresas, teniendo en cuenta una perspectiva poliédrica, esto es, que sean capaces de interpretar la diversidad de caras de la economía para explorar nuevas fuentes de negocio y productividad con un marcado carácter de innovación. Aquí tenemos la segunda tendencia, conocer mejor la diversidad económica del país y su potencial para ayudar a estimular una mayor actividad empresarial que a su vez, alienten la creación de nuevos empleos. Todo ha de sumar en la creación de una red amplia de productividad que sea sostenible y coherente desde el punto de vista social.

La crisis posee su reverso positivo, la oportunidad, y si la necesidad aprieta, emprender casi se convierte en una opción forzosa que debe ir acompañada de incentivos adecuados para que quien se arriesgue y tenga éxito reciba el Imput adecuado, y al que fracase, no se le de por perdido y se le den más oportunidades para que al final lo consiga, porque su triunfo, lo es también del país que va creciendo. Esta es la visión de “juego en equipo”.

El Ranking y la obligada revisión

Recordemos que emprender es una aventura a priori, más estimulante, sí, pero mucho menos segura que una plaza de funcionario o un salario base. La persona que emprende, invierte sus ahorros, y se expone a unas reglas de mercado y de responsabilidades fiscales con cuotas excesivas a un precio muy alto. Apenas dispone de capital riesgo suficiente para sufragar sus perdidas durante un tiempo razonable. Estas son algunas de las desventajas que cabría convertir en nuevas propuestas para mejorar las posibilidades, ya no de incentivar su negocio, sino de mantenerlo en épocas flacas.

El Ranking referencial. Según el informe GEM, que observa la actividad emprendedora en España, seguimos estando por debajo de la media de países de nuestro entorno económico. Y desgraciadamente, como consecuencia de la crisis, todavía hay menos personas que han optado por el autoempleo. Según los indicadores del GEM, la tasa disminuye del 5,1% en 2009 al 4,3% en 2010. Por tanto, no parece que nuestro país “despegue” en esta opción empresarial. Deberíamos tomar ejemplo de otras sociedades que sí han apostado fuerte en fomentar un país de emprendedores como es el caso de estadounidenses, australianos e islandeses, que se han convertido en los más emprendedores del planeta.

Pienso que si se crease una propuesta más razonable y ajustada a la realidad para ayudar a las personas emprendedoras, sobre todo estoy pensando en la franja entre 25-40 años, aquí, podríamos tener una salida a muchos problemas actuales.

Si cruzamos los datos del GEM con los de Población Activa, se ve la “foto estática”, es decir, dónde tenemos paralizado nuestro potencial de posibles “activos” y de personas “emprendedores”.

El dato de la Encuesta de Población Activa del segundo trimestre, publicada el 29 de julio, confirmó un nuevo descenso de la ocupación en este colectivo, siendo los más castigados los que están en la franja de los 16 a los 24 años-pero también la más propensa al emprendimiento y quienes más se arriesgan con edades comprendidas entre 25 y 34 años, seguidos de los de 34 a 44 años, según el mismo informe GEM.

Asimismo, otros indicadores nos están mostrando un cambio de tendencia hacia formulas de contratación que de forma “inconsciente” están poniendo en práctica la filosofía “poliédrica”. Aquí está la tercera tendencia. Es decir, las empresas están experimentando nuevos sistemas de contratación, diversificando la contratación por especialización, subcontratando servicios externos en función de sus mercados y líneas de negocio, en un camino cada vez más avocado a deshacerse de los llamados fijos y contratar a profesionales freelance para trabajos muy concretos y de duración también específicamente determinada.

La burocracia y la financiación, la clave para un buen comienzo.

Está demostrado que tal y como están las cosas ahora, el sistema no nos lo pone nada fácil, a las personas emprendedoras.

El dato. Según el informe Doing Business 2011, del Banco Mundial, en España necesitamos una media de 47 días y 10 trámites para crear un negocio. En los demás países de la OCDE, en 13,6 días y 10 trámites lo consiguen.

Es un obstáculo absurdo mantener un protocolo burocrático de estas características. La e-administración debería ser una realidad virtual transversalmente poliédrica, ágil y rápida para este tipo de trámites. Y aquí tenemos la cuarta y última tendencia.

Estamos desestimando el gran potencial resolutivo del uso de las tic’s. Deberíamos estar ya inmersos en la sociedad en red de la que tanto hablamos sobre papel, a través de Internet y que funcionase desde la perspectiva poliédrica, múltiples realidades (servios, trámites, información, bases de datos, formularios, pagos digitalizados, etc....) que se interrelacionan de forma transversal para facilitar una comunicación e interacción más eficiente y satisfactoria para todos.

El business angels un modelo de financiación para las Pymes

La financiación es la base de todo negocio. No es suficiente con tener una idea estructurada de lo que quieres construir, si no hay capital para comenzar, no hay empresa, no hay negocio, no hay salida.

Las personas emprendedoras tiran de sus ahorros para no tener que pedir créditos, bueno, eso era antes, porqué ahora ya es muy complicado que te concedan un crédito en un banco, a menos que tengas un aval patrimonial o un paraguas económico que lo refrende.

Quizás por ello la gente comienza a acudir a la banca ética, como alternativa a un modelo de financiación menos asfixiante y razonable con un carácter social. Esta es una posibilidad, aunque aún no está muy extendida. Más allá de esta opción, se conocen pocas alternativas.

Sin embargo, en otros países hay más mecanismos como los business angels o el mercado de capitales para pymes, entre otros, pero aquí pese a que existe mucha información no parace que haya demasiado movimiento y están poco desarrollados. Esta es otra de las cuestiones que se deberían abordar y plantear propuestas.

Spots que marquen les diferències

2011-09-01T05:57:00.000-07:00

Sembla que som massa presoners del temps

La tornada de les vacances fa reprendre el fil a les coses de sempre.

Qui no ha fet d'adolescent un concurs d'anuncis de la tele, a veure qui endevinava abans de quina marca es tractava? I és que les marques que es consoliden ens acompanyen al llarg de la nostra vida. Però, la competitivitat i el lògic desenvolupament obliga a les empreses a estar constanment en moviment, cercant noves estratègies per mantenir-se en els mercats com a primeres referències.

El Marketing ha evolucionat d'una forma extraordinària per aconseguir atreure la atenció en objectius concrets i ben definits.Una idea, una imatge, un concepte, una filosofia de vida, un rostre amb el que identificar-se. No sé qui deia fa un temps que "comprem amb els ulls". Certament és un primer imput, però l'experiència i la formació ha fet que la gent sigui cada vegada més exigent i desconfiada. Deu ser per això, que ara es llegeix més la "lletra petita" de tot, les instruccions o indicacions dels productes i serveis, especialment, els més sofisticats o sensibles.

Avui comparto algunes d'aquestes imatges, unes més trencadores que d'altres, totes elles dissenyades per sorprendre'ns i el més important, estimular-nos a la compra, és clar, el negoci és negoci.

Què passa quan contemples aquesta imatge?

El missatge és molt més abstrac que una mera imatge de marques sobre la pell d'un nadó amb un somriure que enamora. Riure fa bé, atreu, tonifica i relaxa els ambients.

El poder de la comunicació, una tecnologia pensada en clau social, per fer col·lectivitat. Podria ser?

A què et recorda això?

El geni o l'ingeni? La força interior, l'empenta que mou el món. I llavors, una sola persona pot esdevenir clau en l'equip, el lideratge carismàtic, aconseguir allò que et proposis.

Impecable, arrossega el més insospitat, un raspall dels que s’enduen fins les feres.

Hi ha neteges que s’han de fer a consciència i d’altres que es fan soles.

Fins l'insecte més diminut sent devoció per la tecnologia.

Està connectat et dóna una aparença com més simpàtica, amb més marxa i això suma, enganxa, però l'insecte, segueix essent un insecte.

“El relevo pensado” de @Apple, toda una inspiración

2011-08-26T07:07:00.000-07:00

En economía como en política, nada es inmutable. Los cambios en los entornos, en las reglas del juego, en las demandas y en los recursos disponibles o en la escasez de ellos, conllevan irreversiblemente a más cambios.

Apple inicia así, el principio de una nueva era y como siempre ha ultimado hasta el detall el “relevo” de su visionario, Steve Jobs. Aquí si cabe afirmar “el hombre es la marca”.

Jobs no está ni mucho menos hundido, sólo ha dado un paso atrás para garantizar el relevo tranquilo de una de las compañías más exitosas de nuestra historia. Muchos han sido los méritos del “líder”, pero su visible fragilidad en la actualidad, requiere un outchange obligado. El sucesor, Tim Cook, porque para eso sirve realizar con antelación y conciencia de grupo ganador una apuesta decidida por el más cualificado para liderar los nuevos tiempos, jamás tendrá el “carisma” del brillante Steve, pero seguro que sin duda, es el que mejor conoce la empresa.

A Jobs lo veremos sentado en su sillón en el Consejo de Administración y si su salud se lo permite, todos esperamos que continúe deslumbrándonos con su agudo instinto. Asimismo, hay una cosa que aparece muy nítida en los largos años de experiencia, “el instinto no se puede reemplazar” es particular, intransferible, así que imagino que Apple no se puede permitir el lujo de prescindir de “esa clase de instinto visionario” para los negocios que les ha hecho ser los referentes en el mercado global.

La elegante actitud de Jobs es otra de las virtudes del hasta el momento “padre” de la tecnología de innovación más envidiada y plagiada de todos los tiempos, o al menos, eso esperábamos tod@s, l@s que le hemos seguido con respeto, a pesar de sus múltiples excentricidades, que también las tuvo como todo genio. En su carta de renuncia se mostró esperanzado en que “Los días más brillantes e innovadores de Apple aún están por llegar”, dijo con cierta convicción expresivamente gramatical.

Bien pues, este es un símil de “adaptabilidad”. Apple, es grande, un valor exponencial, y seguirá creciendo, auque “Steve” ya no esté en primera línea, por eso hay que tomar nota y saber qué nos espera. La competencia es más que brutal, salvaje y muchos son los escollos y los nuevos retos que organizaciones como ésta y de otra índole, deberán afrontar en los próximos años, los más difíciles para una civilización en términos globales que se enfrentará mucho más a lo desconocido que a lo malo conocido. Sin embargo, y pensando en ¿Qué ha hecho que Apple sea como es, líder y referente en su sector?

La respuesta más sencilla creo que es la más acertada, su marcado perfil propio, genuino. La gente cuando compra Apple está buscando comprar calidad, innovación de última tecnología, distinción, lo más In y para eso, esta compañía de competencia, ha tenido que esforzarse por disponer de uno de los laboratorios de I+D con las cabecitas pensantes más potentes del planeta, bueno, ¡¡digo yo!!

Y si a eso le sumamos una filosofía de excelencia, de hacer empresa con unos valores coherentes, ya tenemos la “madre” del éxito, la “fuerza gravitatoria que lo une todo”. Es como la magia intangible que imagina el puzzle final y va encajando cada pieza, la inteligencia tecnológica trabajando en red y de forma colectiva, las ideas creativas, el análisis de situación, la mecánica y los motores de arranque, los proyectos, los objetivos, y lo recursos que pueden hacer que el puzzle ofrezca una imagen atractiva y clara de lo que al final la sociedad va a desear comprar.

No olvidemos que la gente necesita soñar, sobre todo en tiempos difíciles, es como si esa “marca” tan sencilla que se personifica en una palabra, “Apple” y ¡fijaos!, asociada a una imagen sugestivamente proactiva, la de “Un bite-bocado en una manzana” como si les abriese todo un mundo de nuevas oportunidades y les situase dentro de un todo global, Internet, la sociedad virtual, con todos los caminos por explorar, cultura, negocios, empleo, diversión, amistad y contactos, participación, investigación, compromiso y un largo etc. Es como si nos emplazase a darle nuestro mordisco al mundo, a través de su tecnología. Y es que pensar es todo un privilegio.

Ahora que tienes tiempo. Piensa en Verde!!

2011-08-15T06:47:00.000-07:00

El ártico se deshiela

Reproduzco un post de Aída Vila Rovira de la Blogosfera de Greenpeace. En él se realiza un llamamiento al que todos deberíamos responder, como mínimo leer, intentar comprender, asimilar de una vez y lo siguiente, es pasar a la acción.

Sé que hay un alma "activista" en ti, descúbrela y ponte en movimiento. Haz que este verano, entre otras cosas más, sea en el que #REACCIONAS?

Aquí está, parte del post.

En verano es cuando los impactos del cambio climático se manifiestan con mayor claridad a modo de avisos, de llamadas de atención a nuestra consciencia para que no nos olvidemos de la urgencia de actuar. Ahora más que nunca es cuando se hace evidente el deshielo de los polos debido al aumento de las temperaturas y cuando el aumento de la desertificación o de los fenómenos meteorológicos extremos saltan de los artículos científicos a las páginas de los periódicos o al telediario.

La hambruna que sufren regiones de Etiopia, Kenia y Somalia o las inundaciones que acaban de azotar Lagos nos recuerdan, estos días, las consecuencias que tiene el cambio climático para las áreas más vulnerables del planeta como el continente africano dónde el calentamiento global es la gota que colma el vaso de una situación muy, muy delicada.

Read More

I un vídeo aún mejor.

Las Damas del Louvre. El arte es todo un misterio

2011-08-14T06:41:00.000-07:00

París siempre es una buena opción en verano para visitar el Louvre y a sus dos espectaculares Damas: La Gioconda y La Victoria de Samotracia, dos mujeres, dos historias y algunas intrigas aún por resolver.

La pasión que despertó la obra de Leonardo ha llevado incluso a que un 21 de agosto de 1911, hace ya cien largos años, fuera robada de forma misteriosa por un “supuesto” empleado del mismo museo. Demasiado previsible y aburrido para cualquier mente dotada de una suspicacia ecléctica. Y más que por amor al arte, o por el sentido patriótico, yo creo que conociendo la sutileza y el sentido profundo de Leonado en la transmisión de sus menajes, esa mujer, su sonrisa y el lienzo en el que el artista plasmó su amor secreto, escondía mucho más. Tal vez, lo interesante del asunto sea mantener el misterio vivo y que jamás se desvele su verdad, así, nuestra imaginación puede dejar rienda suelta a la fantasía que tanto nos complace en estos suspenses artísticos.

La leyenda de Samotracia quizás no despierta tantas pasiones, y aunque aún no se conoce con exactitud su autor, algunas fuentes señalan, a Pithókritos de Rodas. Tampoco se ha podido datar con certeza la fecha de su creación, la más reconocida es la que la sitúa hacia comienzos del siglo II antes de Cristo. Sobre el “sentido” y “el motivo” de su creación también existe cierta controversia. Se dice que cuando se descubrió se pensó que fue mandada esculpir por Demetrio Poliorcetes para conmemorar su triunfo naval en Salamina sobre la flota de Ptolomeo Sóter en el año 306 a. C., Así que debemos imaginar que una vez más, la figura femenina no sólo era objeto de deseo, sino que se utilizaba como símbolo de una victoria. La pregunta es. ¿En qué mujer se debió inspirar su autor para realizar tan bella escultura? Bueno, lo que conocemos de ella, pues su rostro nunca apareció, es muy posible que esté enterrado en las submarinas aguas del cristalino Mediterráneo y algún día aparezca y podamos descubrir ese otro misterio y poner cara y expresividad a una figura también, admirada por muchos. No deja de ser una intriga holística el hecho de que su “cabeza” precisamente el núcleo del intelecto, no esté presente, eso da para unas cuantas interpretaciones. La obra sugiere en gran medida un relato histórico de una época helenística en plena ebullición y al mismo tiempo, un interrogante sobre el poder femenino tan temido y envidiado por los hombres comunes y en consecuencia, una suerte de destino incierto para esas mujeres que de objetos deseados, pasaban a ser amenazas considerables. ¿Quién sabe? "He aquí otro misterio".

Els destacats.Economia de crisi

2011-08-13T10:01:00.000-07:00

Aquests són els titulars de diaris digitals on es "relata" una realitat molt crua. Una crisi global amb moltes assignatures pendents: alternatives per salvar l'Estat del Benestar, una major consideració amb els emprenedors i autònoms, una aposta decidida pel futur dels i les joves, la reactivació de l'ocupació per les persones majors de 45 anys, ajustaments i revisió de les polítiques socials, posar fre als especuladors, plena incorporació de les dones al mercat de treball i al món de l'empresa, ordenar les prioritats dels governs en materia de política econòmica, incentivació del comerç i dels negocis exteriors, millor gestió dels serveis de col·locació públics (oferta/demanda) impulsar les exportacions, ampliació de l'ICO per incentivar la innovació i la creació de nous projectes empresarials i revisar lleis per contextualitzar-les al temps real de la vida, etc

Bruselas y Berlín piden unidad contra la especulación. http://www.publico.es/dinero/391285/bruselas-y-berlin-piden-unidad-contra-la-especulacion

Una Europa preocupada por la deuda recorta el Estado de Bienestar Bienestarhttp://www.elmundo.es/elmundo/2011/08/13/economia/1313227532.html

El 62% de los jóvenes parados en Cataluña no cobra ningún subsidio

http://www.lavanguardia.com/economia/20110812/54199417173/el-62-de-los-jovenes-parados-en-catalunya-no-cobra-ningun-subsidio.html

España y otros tres países de la UE prohíben especular contra la banca

http://www.publico.es/dinero/391154/espana-y-otros-tres-paises-de-la-ue-prohiben-especular-contra-la-banca

Popular, Sabadell y Bankinter, los más castigados por la especulación

http://www.elperiodico.com/es/noticias/economia/popular-sabadell-bankinter-los-mas-castigados-por-especulacion-1115541

Què són les operacions 'en curt' a la borsa?
http://www.ara.cat/economia/Que-son-operacions-curt-borsa_0_534546873.html

Cataluña sigue siendo la comunidad que más debe a los autónomos con más de 2.700 millones

http://www.lavanguardia.com/economia/20110811/54199239234/catalunya-sigue-siendo-la-comunidad-que-mas-debe-a-los-autonomos-con-mas-de-2-700-millones.html

El 60% de los mayores de 45 años tarda más de un año en volver a trabajar

http://www.lavanguardia.com/economia/20110811/54199202684/el-60-de-los-mayores-de-45-anos-tarda-mas-de-un-ano-en-volver-a-trabajar.html

Trichet pide a Salgado por carta que no pare las reformas

http://www.elpais.com/articulo/economia/Trichet/pide/Salgado/carta/pare/reformas/elpepueco/20110813elpepieco_5/Tes

Una economia presonera i en mans dels especuladors

2011-08-11T11:11:00.000-07:00

Exemple 1 Tauletes frenètiques

Sobre turbulències, llops, parquets i el dubte.

L’estiu no perdona ni un sol moment. L’economia, malgrat les pujades i baixades, sempre està alerta com esperant quina serà la següent jugada dels “llops dels parquets” inversors, agents de borsa o brokers especulatius que sacsegen sense pietat, tan sa val si és una empresa, un país o tot un continent, la seva ferotge ànsia de plusvàlues els porta a estar sempre en moviment, cercant noves víctimes. Sembla que aquest és un dels mesos d'agost més moguts dels que hem vist passar en molts anys.

I és clar, les turbulències financeres són el camp de conreu de les inversions d’alt risc en les que aquests llops es mouen com a casa seva. Fins aleshores, l’activitat d’aquestes ànimes sense cor, perquè van al que van, doncs en això és basa la seva pròpia supervivència, ha estat dins els límits de la legalitat. Bé doncs, potser i ja que fan tant de mal, caldria plantejar-se si ètica i moralment és acceptable la seva forma de procedir en un món cada cop més vulnerable per la crisi. No cal esdevenir un expert en economia per saber que a la llarga aquests llops es convertiran en els nous senyors dels mercats i faran allò que vulguin amb una economia volàtil, presonera de les pressions d’uns sectors i d’altres, convertida més en dígits que en tangibles. A aquest pas que els països comencen a vendre’s el poc or que els hi queda a les seves reserves, no sé on anirem a parar.

Exemple 2 Analistes de grup

La naturalesa depredadora d’aquests tecnòcrates de les finances, els llops, ja que les seves accions excedeixen de la mera funció professional, els fa subsistir fins i tot quan infringeixen les lleis. I és que si abans jugaven en solitari, ara disposen de xarxes que encobreixen les seves pífies. A vegades, fins i tot, són els mateixos inversos de la banca qui protagonitza el col·lapse de les borses i fan caure a països febles. I així “la manada” s’autodefensa, s’encobreix, perquè no importen els danys ni els perjudicis, si els guanys són quantiosos i dóna per repartir entre les parts implicades en l'operació. Els beneficis són milionaris i així, es com es perpetua una classe dirigent que no és política, ni ha estat escollida fruit d’un procés democràtic, però que té una força i una influència brutal en el decurs de la vida de milions de persones. I mal que ens pesi o no ho volen reconèixer, observen atents tots els moviments de la política i dels seus governs i així, és com analitzen per construir la propera estratègia.

Crec que aquesta és la trampa del nostre sistema. Què pot fer la democràcia envers aquesta sort de destí que no depèn de la sobirania del poble? Què fer contra aquest poder? Si tornem a l’ètica i a la moral, alguna cosa s’ha de poder fer i més ara, en una atmosfera d’incertesa regnant. La llibertat no pot ser l’excusa per desmuntar els sistemes pel caprici d’anar acumulant opulència frenètica, mentre la resta de la població empobreix, això no és gens racional.

Exemple 3 Els solitaris

I davant d’aquest escenari, la idea originaria de l’Àgora ja no està a la “plaça pública” de les decisions polítiques, sinó en el “Matrix” de les borses. Els Parquets es viuen com si esdevinguessin una realitat paral·lela, aliena al que passa a la societat. Aquí està la clau de l’èxit o del fracàs. Són impermeables a les emocions, als sentiments, a les necessitats. El taulell digital de les tauletes és el seu terreny de joc, allà on hi ha altres normes i innumerables formules de saltar-se-les, ignorar-les o senzillament, crear de noves en cada nova “opa” especulativa, tot si val per guanyar diners, actius.

Potser, si no dubtéssim potser, si ens hi enfrontéssim, El Dubte, s’esvairia i amb ell la feblesa. Necessitem ser més forts, “separar el blat de la palla” i començar a construir la confiança amb determinació i sense dubtar tant.

Segur que haurem de fer coses que mai s’han plantejat, a les que mai ens hauríem imaginat que arribaríem a viure, però cal una resposta agosarada, cal transgredir el conegut, explorar altres vies, però i també, tornar a la recerca dels clàssics per guanyar consistència en les conviccions, en els valors que van aixecar civilitzacions. I sí, posar “ordre” d’una vegada, amb les lleis de companyes de viatge a tot arreu, ja que aquí, alguns només entenen el so del "mall" d’una justícia que per força ha de ser impecable.

Sobre aquest particular, jo no en tinc de dubtes.

La filosofía debe volver a la política

2011-08-08T12:25:00.000-07:00

Inteligencia y Emoción

Recupero un vídeo que no había visto. Tampoco tuve el placer de asistir a la presentación de su libro en Barcelona, una lástima, pero hoy creo que conviene renovar el espíritu que le condujo hasta aquella sala, y a escribir "Filopolítica" .

Un excelente trabajo de Antoni Gutiérrez Rubí en cada una de sus presentaciones ,él, ha tansmitido un gran mensaje.

L’Àfrica es mor de desamor.

2011-08-07T10:56:00.000-07:00

L’amor, crec que és potser el tret més distintiu que tenim els humans, tot i que ens serveix per ben poc quan deixem morir tanta gent a l’Àfrica.

Aquesta imatge és crua i tan real com la duresa de ser plenament conscients que existeix aquesta realitat i la donem per perduda, com si no es pogués fer res. I ara, amb la crisi econòmica ferotge que vivim, sembla que s‘ha construir una altra coartada per continuar sense fer res.

L’amor d’humanitat hauria posat fi a aquest patiment de milers i milers de vides amb un parell de decisions enraonades, coherents, de simple sentit comú, però no ha estat així, ni abans, ni ara, i cada dia mor gent a l’altra banda del món i tot segueix igual, res canvia i les persones continuen morint.

Em pregunto. Com podem prescindir d’aquesta part de la realitat? Com podem ennuvolar aquesta informació del nostre cervell?. La passem per alt? Ens desconnectem? Qui ho sap? Imagino que el nostre mecanisme de supervivència ens porta a relativitzar els danys, en aquest cas sense cap prejudici, d’uns milions mentre la nostra vida es mantingui. Estem vestits d’un crueltat amb la que no vam nàixer.

Qui estima, a qui no té qui l’estimi? Això deu ser molt trist, que ningú se n’ocupi, que ningú prengui importància de la teva existència. Algú, s’ha preguntat com es deuen sentir aquestes ànimes que van perden la vida dia rere dia en una terra inhòspita? La ignorància, el descontrol, la indiferència són epidermis corrosives que desvirtuen la veritat que hi ha allà, a milers de kilòmetres on l’esperança de vida cau en picat en hores. I la paradoxa és que a l’alta punta del continent, com més enllà dels oceans que l’envolten, hi ha les reserves i els recursos suficients com per poder pal·liar la situació, si més no, salvar algunes vides.

Penso que la qüestió no és exclusivament salvar vides, sinó fer possible que aquestes vides puguin gaudir de vida per fer realitat un pla de desenvolupament de la seva pròpia existència, amb educació, tècnica, professió, treball, innovació i projectes de futur. Per què donar l’esquena a una part d’un continent? Per què no es posen les mesures perquè no neixin més criatures avocades a la pobresa, a la desesperació, al sense futur? Això sí que és del tot absurd, irracional. Sento vergonya quan alguns es barallen per temes superflus, comparats amb la vida i la mort.

Però, per què no es frena aquest patiment d’una vegada? Alguns pensareu, I ara! Si a casa nostra també n’hi ha de fam, gent que està en situació de pobresa extrema. Què potser aquest fet justifica no fer res ni aquí, ni allà? Sembla que ens hem instal·lat en la idea d’assumir que això sempre ha existit, com la vella “professió” de la prostitució, un altre dels temes estrella de la nostra societat “moderna”. Com que sempre ha estat així. Per què canviar-ho? Llavors, per aquesta mateixa regla de tres, no hagués desaparegut l’esclavitud mai, no? Quins són els criteris que donen llum verda a unes i a d’altres no? El món ric, com el consideraven clàssicament, ja no existeix, hi ha pobresa a tot arreu, aquesta és ja avui una veritat demostrable. I crec que esdevé la clau que explica perquè cal un nou sistema de valors, de maneres d’actuar en el món, de prioritats humanes i de sostensibilitat.

El món no ha entès que vol dir estimar. Què ens fa diferents de la resta d’espècies a part de la nostra intel·ligència? Estimen més a certes coses que a persones. Ens estimem més a nosaltres mateixos que no pas som capaços de repartir l’amor als altres. Per fortuna no tothom és així, però en termes globals Quin és el resultat?

Reivindico l’amor més que mai en temps de crisi, però no l’arquitectura superficial amb la que construïm les frases fetes per mantenir les consciències allunyades, o en stand by, de les incongruències històriques que venim arrossegant. Parlo de l’amor que pren consciència, d’un sentiment de solidaritat humana, d’un instint bàsic d’espècie que s’ajuda a evolucionar.

El model, en tant que sistema, és el que està malalt d’amor, l’esperit humà cada cop és més pobre, ha perdut la riquesa de la seva immensitat, la generositat de l’altruisme s’ha esvaït, i als pocs que queden fent una tasca a contracorrent, a contratemps, se’ls minva els recursos amb l’excusa de la crisi.

Potser caldria començar a pensar que aquesta crisi, no és més que un “reajustament”, un posar-ho tot de peus en l’aire per equilibrar el poder dels que sempre l’han tingut, com si s’estiguessin repartint un “nou món” per un nou cicle, fet a la seva mida. Aquests individus són els que no veiem, els invisibles, són els sense rostre, perquè només sabem d’ells per mitjà de les transaccions digitals, aquests, no fan reunions públiques, no apareixen en cap mitjà els seus acords, això sí, després es coneixen les seves decisions per les polítiques que els governs es veuen obligats a prendre i els que s’haurien d’oposar radicalment, doncs per això ens representen, sembla més aviat que fan d'avaladors d’aquest mateix sistema, o en els pitjors dels casos, de guardians de la seva existència.

Mentre no ens creiem que podem fer alguna cosa contra aquest poder, l’Àfrica continuarà morint de desamor, com d’altes milers de persones en altres zones del món.

Tu, pots contribuir a canviar la balança.

Reacciona! I Ajuda’ns !

Ajuda en Acció

Intermon i Oxfam

Medicos sin fronteras

Manos Unidas

UNICEF

El futur d'Internet en 6 verbs.

2011-08-05T04:49:00.000-07:00

Kevin Kelly simplifica en sis verbs el futur d'Internet.

Comparteixo una magistral conferència d'aquest pensador, una de les principals referències del nostre temps.

La seva especialitat és la Web 3.0, la Singularitat, la prospecció d'un futur que es caracteritza per l'emergència d'una nova consciència, un nou organisme universal format per la suma de tots els nostres en la societat-xarxa.

Els sis verbs del futur d'Internet:

-Screening

-Interacting

-Sharing

-Flowing

-Accessing

-Generating

Una de les seves idees:

"Durant anys el dogma ha estat que l'evolució ha consistit a sobrecarregar el genètic amb el cultural: els nostres cossos van deixar d'evolucionar quan vam crear la cultura. La veritat és que, de fet, genèticament, estem accelerant la nostra evolució. Els nostres gens evolucionen més ràpid gràcies a la tecnologia".

Las TIC en el sector hotelero @ 2.0

2011-08-04T03:41:00.000-07:00

En el mes de julio el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio aprobó el impulso de la incorporación de las TIC en las pymes del sector hotelero y de turismo rural

Una ayuda esperada. Un aliento a las empresas del sector turístico para abordar la modernización de sus sistemas. El sector lo merece, hoy por hoy, parece uno de los que más posibilidades tiene para dinamizar la economía del país, a pesar del mal tiempo y del escaso presupuesto de las familias para invertir en su descanso, tanto las de aquí, como las personas que llegan de otras zonas del mundo para realizar sus vacaciones.

El Programa, que se desarrollará en las 11 Comunidades Autónomas y en las ciudades autónomas de Ceuta y Melilla beneficiarias de los Fondos Europeos de Desarrollo Regional (FEDER), cuenta con un presupuesto total de 8,3 millones de euros

Sobre el Plan Avanza 2

La Estrategia 2011-2015 del Plan Avanza 2 pretende situar a España en una posición de liderazgo en el desarrollo y uso de productos y servicios TIC avanzados, contribuyendo al éxito de un modelo de crecimiento económico basado en el incremento de la competitividad y la productividad, la promoción de la igualdad social y regional y la mejora del bienestar y la calidad de vida de los ciudadanos

Las TIC en el sector hotelero y de turismo rural

El nivel de desarrollo e implantación de las TIC en el sector hotelero y de turismo rural es heterogéneo. Por un lado, España cuenta con cadenas hoteleras pioneras en innovación e implantación de estas tecnologías, aunque, en su conjunto, sólo representan un pequeño porcentaje, mientras que la mayoría del sector está compuesta por micropymes que aún responden de manera tardía a las nuevas tecnologías y que necesitan un mayor apoyo en este sentido.

Según los datos del “Análisis sectorial de la inserción de las TIC en la pyme española 2010 (Informe ePyme 2010)” de la Dirección General de Política de la PYME y Fundetec, el 96,7% de los hoteles y el 94,5% de las casas rurales tiene acceso a Internet, una conexión que se utiliza, de forma mayoritaria, para el correo electrónico y la búsqueda de información, mientras que el empleo es menor para gestiones de administración y acciones de marketing.

Las principales carencias tecnológicas de estos establecimientos son las relativas a la interconexión con canales de venta, gestión electrónica de la planificación, gestión de las tarifas y ofertas, diversos aspectos relacionados con el check in y check out, en los que las TIC tienen mucho que aportar, así como registro histórico de clientes, programas de fidelización, etcétera. La falta de información y de capacitación tecnológica se sitúan como las principales barreras de entrada a la incorporación de TIC para pequeños hoteles y alojamientos rurales.

Fuente: Puedes leer la totalidad de la Noticia Publicada en Red.es.

Flashos sobre el concepte "Marca"

2011-08-01T05:20:00.000-07:00

Un bon exemple de Branding.

La Marca d'una empresa, organització, etc és allò que la identifica, la situa, la defineix envers els altres, clients, consumidors, proveïdors, etc La "reputació" és essencial en aquests temps que reclamen autenticitat, saber què s'és. És un valor en si mateix, un actiu que cal cuidar amb molta sensibilitat als canvis i visió de futur.

Què fer amb la Marca? Igual en aquí podeu trobar algunes respostes.

Introducción al Branding

View more presentations from Danny Barbery

En busca de un punto de encuentro

2011-08-01T03:29:00.000-07:00

Se me ocurre que ya que vienen tiempos para repensar y una conyuntura electoral a la vuelta del verano ¿Por qué no, una reflexión sobre un desencuentro?

Sobre la "cosa pública" que está en todos los debates. La conexión entre lo que piden ciudadanos, políticos y trabajadores públicos.

Resulta que el político al ciudadano le dice: vótame; y el ciudadano contesta: represéntame; el trabajador público le pide al político que cumpla la ley, y el político al trabajador que cumpla su programa; y finalmente, el trabajador público le pide al ciudadano que le respete, mientras éste demanda que le sirva.

Esta situación debe mejorarse porque el trabajador público siempre está a la defensiva y percibe que le están atacando. Por eso, debemos encontrar un punto de encuentro en el que el ciudadano sea el centro de la actividad pública y reciba el mejor servicio.

Si nos preguntamos qué debería cambiar, en primer lugar tenemos que plantearnos si queremos muchos trabajadores públicos (cantidad), o que aporten valor (calidad). Para ello es necesario incentivar al trabajador público mediante la gestión de recompensas. También hay que eliminar barreras y desprenderse de la burocracia, es decir, menos administración y más gestión. Debemos pasar de la Administración Pública a la Gobernanza Pública. La política debe incorporar a profesionales, atrayendo a los mejores sin retenerlos y permitiendo que luego se vayan. Hay que democratizar la política, mediante listas abiertas y más permeabilidad en el paso de la empresa a la política y no tanto a la inversa.

Inspirado en una intervención de Javier Llinares, "Los sistemas políticos y las tic"

El cuerpo mide el espacio...Leonor Antunes, en el Reina Sofía

2011-07-28T09:50:00.000-07:00

Leonor Antunes, reflexiona sobre cómo surge el espacio. Interesante exposición. Podcast con comentarios de la artista.

Dentro de la serie de intervenciones Fisuras, la artista portuguesa Leonor Antunes (Lisboa, 1972) ha propuesto en una de las salas del Museo una instalación escultórica basada en la investigación sobre el pabellón que los arquitectos Corrales y Molezún proyectaron para la Exposición Universal de Bruselas en 1958. En la entrevista concedida a RRS. Radio del Museo Reina Sofía, la artista razona sobre los conceptos de escultura, espacio y proporción que comprende su obra, desvelando asimismo un proceso de trabajo e investigación más amplio. La instalación se compone de varios elementos organizados a partir del hexágono, elemento nuclear en el pabellón de Corrales y Molezún.

Este mismo elemento le sirve a Antunes para articular la sala, que divide y ordena jugando con diversos materiales y estructuras. La constante equivalencia entre el pabellón y el espacio del Museo, además de la llamada directa al trabajo de Maya Deren, presente en el vídeo que puede contemplarse también en la instalación, persiguen generar un vínculo entre los orígenes de la idea originaria de un museo de arte moderno en España en los años 50, embrión del Museo Reina Sofía, y otros acontecimientos singulares que tuvieron lugar de forma coetánea, conformando una narrativa a partir de experiencias y alusiones sugeridas e inconexa.

No hi han barreres infranquejables...

2011-07-26T11:26:00.000-07:00

Fins i tot les pedres es desfan, les fermes de terra endins, com les roques de mar, finalment s’erosionen amb els cops d’aigua brava que dia rere dia toquen la subtil superfície a s’avora...

Som de mar...i de terra endins més que poderosa, Catalunya és un país viu, té el millor d’ambdós atmosferes i això, la fa única en molts sentits. Després hi ha la vessant cultural, social, econòmica i política, no ens oblidem de la política, tant important en aquests dies per cercar el consens per fer front a la crisi. Ara més que mai, hem de ser tots i totes conscients del que ens juguem. Per això, cal trencar barreres, no pensar en les posicions pròpies, sinó buscar els espais comuns i conversar, cal parlar molt i molt... El llenguatge és el millor instrument per trobar les respostes anhelades d’un futur possible, realista, i sí, sobretot il·lusionant i sí, quan més sostenible millor... que ja tenim el planeta prou malferit...

A les nostres mans està, essent corresponsables com qui reneix de les cendres i torna a començar a aixecar l’obra. Catalunya mereix ressorgir, té un gran potencial per situar-se allà on vulgui, tot i la crisi, o per què no?, gràcies a la crisi, encara que ara hi han moltes persones que ho passen malament. Qui diu que això no forma part d’un cicle que va i ve...? Ja que no sempre hem estat capaços, al menys que jo sàpiga, de mantenir-los en els mateixos nivells. Suposo que ens hem d’acostumar a la volatilitat...que no a volatilitzar-se...

El que si que és cert...és que sinó obrim portes... i trenquem fronteres... sigui conscients o de forma involuntària...mai sabrem el que ens perdem...Jo defenso la confiança, pensar bé i obrir camí a la conversa amb altres que aparentment semblen diferents, estranys, difícilment compatibles, però l’esser humà, home i dona, esdevenen l’espècie amb més capacitat d’adaptació als entorns, a les circumstàncies i a factors externs que no depenen de nosaltres... Som descendents dels sàpiens...i tenim un cervell magnífic per explorar... Amb aquesta lògica, Què ens impedeix avançar amb altres, encara que no siguin “dels nostres” sinó altres? Potser, ja és hora de passar pàgina a etapes cremades...i afrontar un nou temps, plegats, treballant en objectius comuns, d’interès general, preservant la llibertat de cadascú, ja que ens hem tornat tots tan lliberals...en el sentit més productiu i singular del mot...

Aquí i ara, jo hi estic disposada, generacions vs generacions en clau tic, o en clau experiència de la pròpia trajectòria, digueu-li com vulgueu, però sé que ho poden aconseguir.

Ja ho sabeu...no hi ha barreres infranquejables

Coreografía para activistas...Greenpeace nos reta de nuevo!!

2011-07-26T03:03:00.000-07:00

Por un futuro sin "Tóxicos" The Stripmob la nueva forma de reivindicar una idea...activistas de elasticidad a ritmo de coreografía pensada en verde... Esas personas que creen en un mundo más sostenible, desnudan su vergüenza para demostrarnos que es posible....hay alternativas....

Adidas y Nike hablan mucho, pero tienen que demostrar su auténtico pedigree de campeones y líderes en la industria textil hacia un mundo libre de contaminación tóxica. "La pelota está ahora en su tejado..."

La Fuente del Cambio...Castells, Manuel...lo tiene muy claro ¿Y vosotros??

2011-07-25T04:22:00.000-07:00

El senyor Y...

2011-07-24T03:09:00.000-07:00

En el llenguatge res és casualitat, tot té un a priori...un inconscient que deixa la seva empremta... A vegades és la pròpia educació, altres, un mal hàbit après i gens combatut, i fins i tot, pot arribar a ser un problema d’identitat, de més aviat... no saber quan ets “hom” i quan ets “l’altre”...

Cal dir que el senyor Y no existiria sense la senyora X o XX, per esser científicament exactes, segons els estudis més recents.

Avui vull posar de manifest aquest “tic” que ens trobem camuflat entre línies i que ens desvela una realitat incòmoda...La preponderància d’un domini suggestiu de les petjades del senyor y que detectem en tots els espais de la comunicació i que comença a esdevenir una càrrega important que a més, no obeeix a la realitat social del nostre temps.

Ho he estat pensant...i crec que una de les conquistes que hauríem d’aconseguir ha de ser superar els gèneres i poder escriure en llenguatge neutral, esvair la xacra d’allò sexista, del que no és inclusiu i crear una altra manera de combinar les paraules perquè dient el mateix, el que importi és el seu contingut, el seu missatge i no, si qui ho diu és home o dona.

Sí, ja sé que alguns i algunes penseu que això està superar, ni de bon tros estimats/des...De fet, hi ha resistències evidents....Què seria de les distingides acadèmies de les lletres si ara els plantegéssim aquest canvi estructural dels mots...? El caos... segurament. Però qualsevol ment raonable convindria que en realitat seria un reforma justa. No canvien les lleis quan passa el temps perquè es queden obsoletes..? És que no és un fet amb suficient “entitat social i cultural” com per contextualitzar-lo i fer justícia...? Quants segles portem arrossegant aquesta assignatura pendent...?

En ple segle XXI, avancem en tecnologies, però estem estancats en la part més essencial, en el codi “llenguatge” amb el que ens comuniquem...ell/ella. La societat digital en especial... ja ha superat la dimensió d’aquesta bipolaritat de rols. Per què no abordem en sintonia els canvis legislatius que calguin perquè el llenguatge no esdevingui un element diferenciador, sinó l’ instrument que aproxima més enllà del seu lèxic...?

Jo crec sincerament que tothom se sentiria molt més còmode amb un llenguatge asexuat, per dir-ho d’una manera planera perquè s’entengui millor. Potser aquest seria un primer experiment per extrapolar....altres temes pendents... com per exemple, la identitat de les persones en la que té tant de pes sempre la qüestió del sexe...i del gènere que no són el mateix, però hi tenen molt a veure.

Barcelona connection 12/18

2011-07-23T10:04:00.000-07:00

La ciutat blava es convertirà en el 2012 en el punt de connexió mundial de la telefonia mòbil. Ho celebro! I ja tinc pensant el meu hashtag #bcnconnectionmobile. Una mica llarg, sí, ho sé, com llarga ha estat la història d’aquesta proclamació per donar a Barcelona una nova oportunitat...

Enrere queda l’eufòria i l’esperit que van fer realitat el jocs olímpics del 92, apel·lo a aquella formula per sumar esforços en benefici del país, ens convé a tots i a totes. Què us penseu! Les dones hem de poder ser molt més presents en aquest congrés mundial. O és que no som una part important en tant que usuàries de mòbil....? Potser els hi hauríem de suggerir a les grans companyies de telefonia, prototips especials per cobrir les necessitats específiques de les dones... Per què no? És un mercat emergent.

La veritat és que aquest és un nou alè per reactivar les esperances de molts sectors que veuran possibilitats de negoci de forma diversificada. Serà un esdeveniment que impulsarà uns guanys visiblement palpables per la nostra economia. Esperem que siguin distribuïts de manera equitativa entre els agents implicats, sector de la tecnologia mòbil, de la comunicació, turisme i restauració, empreses de serveis, transports, etc...I no ens oblidem també, de la petita economia de barri, una peça més que hauria d’estar present per garantir una major sostenibilitat.

Avui aquest “fet” ha estat el tema del dia de molts diaris en els que ha sorprès gratament... la imatge de Barcelona, com un diamant en brut que pren força i agrada molt...Doncs correspon a la satisfacció compartida d’una tasca que mereix el reconeixement de les parts que han fet possible que Barcelona fos la ciutat millor posicionada. No és una qüestió baladí, és estratègicament importantíssim que reprenguem el més que desitjat protagonisme en l’esfera mundial dels negocis del sector de la innovació tecnològica en comunicació.

Per això, cal agrair als que amb el seu treball incansable i perseverant van apostar fort per “la candidata Barcelona”, obra d’anteriors governs i dels sectors empresarials que han donat suport, tant com als que ara es sumen per donar continuïtat a aquesta feina cabdal, no només per la ciutat, sinó pel país i la seva reactivació econòmica.

D’aquest impuls hem d’aprofitar al màxim cada cèntim que s’inverteixi pensant que estem creant la maquinària per tornar a fer funcionar el nou motor “Barcelona” per la dinamització econòmica. I molt especialment, per a situar la marca novament en el mapa mundial i en aquest cas específic, relacionada amb els sectors punters de les tic’s.

Si fa uns anys teníem la sensació de perdre pistonada...el futur ara ens espera impacient...Espera que Barcelona i tots els agents de la nostra societat en conjunt, prenguin de nou les rendes d’aquesta nova oportunitat per consolidar una posició de avantguarda en la innovació tecnològica d’última generació.

Així, la suma del fenomen Blackberry + Iphone i d’altres aparells més sofisticats...podran lluir la seva força en el marc d’aquest nou context. Confiem que les connexions siguin harmòniques i estiguin a l’alçada del que s’espera d’elles... segons la demanda que hi haurà, a ben segur, d’un mercat molt exigent i famolenc de noves tendències que s’haurà de proveir en un temps rècord...

Un vídeo perquè aneu fent boca...

Redes Sociales, Muévete!!!

2011-07-20T05:27:00.000-07:00

Te veo....¿Me ves? Pues, a qué estás esperando...Muévete!!!

La ment indòmita...

2011-07-19T12:37:00.000-07:00

Sóc d’una manera inherent curiosa, i això difícilment ho puc canviar... Aquest post és un experiment, estic provant coses noves.... Avui els flashos d’unes idees força...i la musicalitat de les síl·labes preferides... sonarà entre aquest grapat de paraules boniques...amables, valentes, pròpies, pensades...

Som-hi doncs!

“La percepció de la realitat en sí mateixa està íntimament lligada a l’objecte, o al subjecte... en el qual centrem la nostra atenció”

“Fertilització creuada de les idees, l’evolució de la revolució” Exemple demostratiu: D’Internet i de les Tic’s ha nascut una nova criatura que té el millor de tots dos “Iphone4” ho sento pels blackberry...però heu de reconèixer que aquest prototip és molt més lleuger, i multidisciplinar en aplicacions.

“Si el progrés no produeix felicitat, llavors no té sentit cercar la prosperitat”

“Un cop haguem definit què vol dir ser feliç... en aquesta era, per què no maximitzar la felicitat interior bruta, en lloc del PIB...?”

“El conreu de l’estabilitat de l’atenció està abonat amb la llavor de l’amor...”

“Qui focalitza i sosté amb perseverança la seva atenció en allò que desitja, té moltes possibilitats d’aconseguir-ho...”

“El canvi evolutiu ocorre en gran mesura a través del reemplaçament d’una espècie per una espècie filla, i no amb el canvi d’hàbit dins d’una mateixa espècie...”

“El temps és la clau, el nou concepte de riquesa, el nou valor afegit, la veritable mesura de les coses...és la quantitat d’hores necessàries per aconseguir el que volem” Cerquem el temps con si fos l'aire que respirem...ara és vital.

“El veritable intercanvi és renunciar a allò que valorem molt... per allò que valorem encara molt més...”

“Els infrapolítics, existeixen, són els falsos polítics, els que utilitzen la política per interessos particulars i no col·lectius, són la xacra d’aquest segle....la diana dels indignats...”

“Què hi ha més tediós que l’estancament en les velles formes....? La laxitud dels lideratges i l’obnubilació de les idees...”

“Ments indòmites s’aparien = Efusió de les idees”

“A vegades les respostes no són equivocades, més aviat són les preguntes les que són errònies...”

“Què és la Intel·ligència col·lectiva? Aleatòries configuracions d’àtoms entre cervells de diferents rangs” El "quid" de la qüestió està en com es combinen...

“Replicar-se, mutar, competir, renovar, seleccionar, especialitzar-se...al final, la originalitat consisteix en la senzilla idea de tornar a l’origen...”

“Construir la convivència ha estat la dimensió decisiva de la nostra història i d’aquí venen els contractes socials, els compromisos ètics i també les institucions democràtiques”

I n’hi ha moltes més...

Cripsis...adptación al entorno

2011-07-16T10:59:00.000-07:00

La adaptación y similitud con el propio entorno. Es tiempo de adaptarse a las nuevas circunstancias, es tiempo de ir a por aquello que parecía imposible, impensable. La crisis posee un Imput esperanzador, allá donde algunos ven el caos y el desplome de viejas estructuras y métodos, otros vemos la posibilidad de una nueva oportunidad.

La fortaleza del autoconocimiento, la calidad de la conciencia interior y el carácter de una personalidad forjada en la experiencia singular, única, cimientan los pilares sólidos con los que comenzar a marcar las diferencias, el liderazgo de lo propio, de lo genuino, ese ser “un@” misma en todos los registros y mantener la esencia intacta a pesar de las dificultades.

La cripsis, más que un camuflaje, entiendo que puedo superar su definición digamos que biológica, y traducirla al lenguaje de las ciencias sociales y empresariales como la adaptabilidad al torno. Hay que salir de “la trinchera”... e iniciar una nueva fase de adaptación al medio y a los factores que ahora son determinantes. Las personas emprendedoras llevamos demasiado tiempo protegiéndonos de las circunstancias adversas, de la falta de recursos, subsistiendo desde una austeridad exquisita, pero observando el entorno con la intención de poder dilucidar el momento adecuado para pasar a la acción. Hay que explorar otros espacios...buscar nuevos puntos de encuentro... esa “cruïlla” en la que converger con otras iniciativas...y empresas dispuestas a asumir con capital riesgo, una apuesta clara por un proyecto de futuro... Tanto es así que debemos ser capaces de representar al entorno, ser el entorno mismo...

Eso es exactamente lo que kiero decir, sí con K, la letra, es ya un síntoma de que algo está cambiando en la expresividad. Hay que dar pistas, dejar huellas para que otr@s puedan olfatear, seguir el rastro y ¿Por qué no? Invitarles a participar en esta nueva aventura de ser líderes de su propia vida, sin esperar a otros, aunque estableciendo alianzas solidas con personas que aporten ese mismo espíritu de desear avanzar, de innovarse por dentro, de no temer al reto, sino mirarle de frente e ir por él...

Asimismo, considero que necesitamos un nuevo paradigma de roles...dado que los entornos son cambiantes, quizás habría que plantearse una manera de presentarse ante los otros con un “chip” distinto, más natural, más una misma, expresar la creatividad de las formas pensadas...y alejarse de actitudes encorsetadas que no transmiten sino una mayor inseguridad y frialdad inútiles para la conversación proactiva en este arte de las negociaciones... Porqué se trata de eso, justamente, de conversar y cerrar un trato beneficioso para ambas partes... No podemos continuar esperando que alguien nos resolverá los problemas, las dificultades, ya no volverán aquellas épocas de abundancia de recursos públicos. Hay que mojarse por lo que se quiere y encontrar los recursos para alcanzarlo con éxito y felicidad, pues claro que sí, tenemos derecho a ser felices haciendo lo que nos gusta.

Supongo que a estas alturas, alguien que llega a este punto de reflexión... ya dispone de teoría suficiente para saber qué es lo que hay y qué es lo que quiere hacer... Ahora bien, falta orientarse en el cómo hacerlo e ir probando a base de role playing. Pero lo más importante es cómo se afronta este proceso desde la intimidad de lo individual. Hay que echarle valor, y sobre todo mucha meditación interior. Si quieres ser líder de tu propia vida debes ser más reflexiv@ e ir en busca de momentos de soledad para descodificar “la madeja” y ver las conexiones, encontrar respuestas y soluciones, ver más allá del aquí...

Es un ejercicio mental necesario y nos conecta con nuestra parte más racional, más humana. Creo que la sensibilidad y el amor están en la mente, en la racionalidad, y el corazón no es más que la metáfora para definir el núcleo del vínculo con los semejantes. Tú, que eres una líder, desapercibid@, inconsciente o en potencia de ti mism@, rearma tus sueños, piensa en cómo hacerlos posibles y ve por ellos, ya encontrarás la manera de conseguir lo que te propones. Tu fuerza, tu seguridad en ti misma y en lo que deseas es lo que te llevará al éxito y si fracasas, no te lo reproches, suele pasar al principio... Se reconoce el talante de una persona y la pasión que pone en cada uno de sus proyectos, por las veces que se ha levantado de los tropiezos y sigue, y continua soñando que esta vez, sí lo logrará.

Cripsis...En la naturaleza...podemos encontrar miles de formulas posibles para resolver cualquier ecuación difícil, sólo hay que saber observar...!

La Cambra es compromet: Dona i Tic's

2011-07-14T06:26:00.000-07:00

Doncs sembla que sí. la d'ahir més aviat va sonar a una "exigència" de la nostra màxima representant de la cambra catalana... la molt honorable senyora núria de gispert, no va dubtar ni per un segon que "necessitem tots els talents perquè catalunya torni a ser motor econòmic" en la inauguració de la j ornada dona i tecnologia impulsada per l'observatori dona, empresa i economia de la cambra de comerç de barcelona. i encara va dir coses tan importants com "les dones han de tenir les mateixes condicions d'igualtat que els homes, tant des de la formació com des de la professió".
el cert és que...és d'agrair que la "la primera dama"...en referència explícita a la presidenta del parlament, una institució amb tanta història i solidesa que ha viscut moments delicats i complexes..., ahir apostés clarament pel futur.

parlar sobre dona i tecnologia, és parlar del futur, d'un compromís molt seriós per combatre la crisi econòmica amb tots els actius disponibles, amb tot el talent, també i en especial, el femení, que ja saben fins aleshores, ha estat poc explorat i recolzat. vaig tenir l’honor i espero continuar tenint-lo... ser present en el que cec que és el preludi d’una gran plataforma que aglutini empresa, institucions, universitat i societat civil per caminar junts cap a un horitzó desitjat...una major igualtat en les relacions, en la formació en tic’s, la participació a la xarxa i el desenvolupament professional de les dones en el sector de les tecnologies de la informació i la comunicació com en el de la ciència i la recerca. si anem per aquí, tothom guanya...satisfacció i entusiasme, pel que fa a les dones que estaven esperant aquest impuls... major productivitat i rendibilitat per les empreses que facin l’aposta decidida...enfortiment a l’àmbit universitari, i una societat civil motivada per fer els esforços que calguin... ara que hi ha una nova disposició a la concertació i l’acord en aquesta qüestió.

seguirem amatents la trajectòria d’aquesta exigència, cal que es compleixi i em consta que hi ha més que voluntat...l’icd també va agafar el reclam de la presidenta i estic segura que trobaran la manera d’entendre’s entre totes les parts per fer-ho realitat. a europa, ja s‘estan impulsant experiències com aquesta, a través del centre europeu de dones i tecnologia.

Gotas de lluvia en mis zapatos...

2011-07-14T01:24:00.000-07:00

Me encanta la lluvia, tan refrescante en verano, tan acogedora en invierno, tan vital en primavera y en otoño… dan ganas de quedarse en la cama…

La lluvia es oxígeno, es evolución, siempre y cuando caiga despacio, como si un velo de seda cubriese el cielo con sus gotas diminutas y abrazase la tierra dando vida a todo lo que toca…

Ahora mismo... hasta puedo oler sus matices urbanos, el olor a madera mojada, a una vegetación revitalizada con su caricia suave. Sí, que no deje de llover así, porque siempre es bienvenida y la necesitamos para seguir respirando.

Llueve…

Estima... @round the world

2011-07-12T04:51:00.000-07:00

Sí, un clàssic...Ells van ser visionaris, van innovar amb la seva música, amb les seves lletres, amb la forma de transmetre un missatge senzill, però immens...

Yo innovare, tú innovares…. Como de una orilla a otra...

2011-07-11T13:10:00.000-07:00

Hoy analizo el concepto de "la innovación" Mi pensamiento preferido de estos días....¿Me sigues...?

Vayamos a la definición oficial de la wiki: La innovación, es la creación o modificación de un producto, y su introducción en un mercado. Un aspecto esencial de la innovación es su aplicación exitosa de forma comercial. No sólo hay que inventar algo, sino…introducirlo… y difundirlo en el mercado para que la gente pueda disfrutar…. de ello. Por tanto, “la innovación” exige la conciencia y el equilibrio para transportar las ideas, del campo imaginario o ficticio, al campo de las realizaciones e implementaciones

Hasta aquí…claro, ¿no? Bueno, pues aún hay más. Ahora una definición con más vida...

Bien, pues ahora “exploremos” las cualidades de la persona innovadora.

¿Cómo debe ser el espíritu de “la innovación”?

Desafía el status quo: Insatisfech@ con la realidad actual, cuestiona la autoridad y la rutina y confronta los SUPUESTOS.

Curiosea: Explora activamente el medio ambiente, investiga nuevas posibilidades, y honra los sentimientos de temor y de la maravilla.

Auto motívate: Responde a profundas necesidades internas, inicia nuevos proyectos en forma proactiva, y se auto recompensa internamente por los esfuerzos.

Atrévete a ser Visionari@: Altamente imaginativ@, mantén siempre una orientación al futuro, piensa a través de imágenes mentales.

Abraza lo fantástico: Conjura y configura panoramas y escenarios impensados, ve posibilidades dentro de lo aparentemente imposible, honra los sueños y el soñar despiert@.

Toma riesgos: Ve más allá de la “zona de confort”, experimental y no conformista, corajudamente dispuest@ a “fracasar”

Peripatétic@: Modifica el ambiente de trabajo de acuerdo a tus necesidades, da vueltas, camina o viaja para inspirar el pensamiento fresco; date al movimiento… y la interacción….

Entretente / juega: Aprecia incongruencias y sorpresas, en ocasiones puede incluso parecer sonso y hasta aniñado, ríe fácilmente y a menudo.

Acéptate: Retén el criticismo compulsivo de tus propias ideas, entiende que "La perfección es enemiga de lo bueno," despréndete de esa aburrida y encorsetada idea de "verse bien o quedar bien" en los ojos de otras personas.

Flexible/ adaptativ@: Abiert@ al cambio, capaz de ajustar "el plan de juego " cuando sea necesario, mantén en perspectiva múltiples ideas y soluciones.

Haz conexiones: Encuentra relación entre elementos aparentemente desconectados, sintetiza combinaciones extrañas, destila o descompone ideas inusuales en sus principios fundamentales.

Se Reflexiv@: Incuba sobre problemas y desafíos; busca generar estados de inmersión; pondera, divaga y contempla.
Reconoce (y re-conoce) patrones: Perceptiv@ y discriminadar@, poros@, permeable percibe los principios y tendencias organizativas, ve (y desafía) la "Big Picture." (“Cuadro grande” imagen completa de lo que está pasando – visión de helicóptero)

Tolera ambigüedades: Aprende a vivir con el caos, capaz de resolver paradojas, no se conforma con la primera “idea correcta”.

Comprometid@.... (Eso se espera….) con el aprendizaje: Continuamente busca conocimiento, sintetiza nuevos inputs rápidamente, balancea claramente la recolección de información y la acción.

Mezcla intuición y análisis: Alterna entre pensamiento convergente y divergente; analiza tus corazonadas; confía en tus instintos, y usa tu cabeza

Situacionalmente Colaborativ@: Que te mueva un fuerte individualismo con tu sabiduría política, abiert@ al coaching y al apoyo, reúne u obtén soporte organizacional cuando lo necesites.

Formalmente articulad@: (Eso salta a la vista…) Comunica las ideas efectivamente, traduce conceptos abstractos a un lenguaje lleno de significado, crea prototipos con facilidad.

Resistente: Se sobrepone ágilmente a decepciones, frustraciones, aprende rápidamente del feedback, dispuest@ a "intentar e intentar nuevamente…..una y otra vez…."
Perseverante: Persistente y trabajador@, gerencia nuevas ideas con tenacidad, comprometid@ a seguir adelante y con los resultados.

If I Hadn't Got You....So good, as it's possible

2011-07-11T09:17:00.000-07:00

Una idea refrescante para dejar ir tu creatividad....

2011-07-11T07:03:00.000-07:00

Madam Butterfly... El Marketing de proximitat

2011-07-07T12:25:00.000-07:00

I tu, quina papallona has triat??

Microblòguing amb intel·ligència artificial

2011-07-07T09:29:00.000-07:00

Més val artificial que cap....aquests en saben, igual podríem prendre nota de la seva "semàntica"...Idees senzilles amb molt d'ingeni

L'empresa catalana iSOCO, líder espanyol en desenvolupament tecnològic, acaba de guanyar un premi internacional amb Mikrow, una eina de microblòguing amb intel·ligència artificial que recupera informació dins de les empreses

L'eina es diu Mikrow ("microblogging+knowledge", que vol dir "microblòguing+coneixement") i acaba de guanyar el primer premi al millor producte d'investigació aplicada a la conferència sobre webs semàntiques més important d'Europa, l'ESWC 2011. Al darrere d'aquesta eina hi ha iSOCO, una empresa emergent catalana sorgida del Consell Superior d'Investigacions Científiques el 1999.

"iSOCO té experiència amb grans companyies com Telefònica, Bankinter o Repsol. Mikrow neix per donar cobertura a les necessitats detectades en aquestes empreses", explica Guillermo Álvaro investigador de l'iSOCO LAB. "Moltes vegades s'escriuen missatges però després no hi ha manera de recuperar-los, ni vincular-los amb altres documents ja escrits per altres treballadors de la mateixa empresa. El coneixement queda ocult i es perd. Amb Mikrow es guanya temps i es gestiona millor la informació de l'empresa".

Us recomano el vídeo que ho explicar tot...si tot fos així de fàcil...

Educar per a la Hipersocietat

2011-07-05T08:51:00.000-07:00

Us deixo la fantàstica presentació de Dolors Reig sobre: Intel·ligència col·lectiva, Interacció, participació, apropiació, Confiança (virtual), transparència Joc (intel·ligència) Empatia (storytelling), Compartir («Sharismo»), etc

Cita educar hipersociedad

View more presentations from Dolors Reig

Brave, la protagonista femenina de Pixar

2011-07-05T02:37:00.000-07:00

El món canvia i el cinema d'animació s'adapta, per què hem de pensar que no ho faran els demés...?

Revolució vs Involució...

2011-06-03T05:24:00.000-07:00

És una qüestió de sentit comú, aviat tindrem més veus que diran NO, més veus que diran PROU, més persones anònimes que es convertiran en líders d'opinió, d'acció, i la política prendrà una altra dimensió.

La incògnita rau en saber què serà de les organitzacions polítiques actuals? Com s'adaptaran a aquesta nova realitat, a aquestes demandes? Quin serà el discurs? Com es traduiran les idees, els valors, els projectes de futur a la praxis.

La revolució és silenciosa, però és viva i no és radical, sinó conseqüent, i està inspirada en la lògica de l'humanisme.

Aquests...són pensaments que clamen en favor de la vida amb una intenció de remoure les consciències i avançar en pro de l'evolució d'un món que ha de ser millor per força!

#2 Pistes...Dona, empresa i reactivació econòmica

2011-06-01T02:15:00.000-07:00

Us recomano la lectura d'aquest article d'opinió d'una dona amb coratge, que en sap molt i té un estil pròpi, Anna Mercadé, és ella mateixa, el seu pensament, una veu de dona que ens parla d'economia, d'empresa, de productivitat, de lideratges...Potser, llegir-la ens doni alguna pista, o si més no, ens aporti un altre enfocament.

Us deixo alguns paràgrafs que m'han semblat interessants destacar... Bona Lectura!. Ara, aquí a bcn, sembla que comença a sortir el sol...

Avui les dones estan representant un canvi important en el món de l’ empresa i aportant uns valors diferents, liderant un estil femení de dirigir i gestionar les organitzacions, els equips i les empreses. Aquest estil propi, gairebé innat és el que han fet servir mil•lenàriament: cooperació, col•laboració i treball en xarxa. És un estil de treball en equip, de motivació continuada, de participació en les decisions, de lideratge basat en la autoritat natural, de mirar a llarg termini i de posar el benestar de les persones per damunt de la compte de resultats i dels beneficis a curt termini.

Tanmateix, només quan les dones creen les seves empres es quan poden exercir lliurement la seva manera de dirigir i de gestionar. En els darrers 30 anys, les dones han demostrat que tenen un gran talent emprenedor i han aixecat petits i grans negocis malgrat tots els obstacles de l’ entorn. Ho han fet per sortir de l’ atur, per realitzar-se professionalment, per fugir de la cultura empresarial masculina o per conciliar. La tendència es imparable arreu del món. El creixent poder econòmic femení és també una revolució perquè empodera a les dones.

En general, les empreses de les dones estan en l’ economia sostenible i molt lluny dels negocis especulatius i de guanys a curt termini. Moltes es troben entre l’ emprenedoria social i estan marcant un canvi de tendència en el món dels negocis. En els darrers anys les empreses de dones estant resistint més i segons les estadístiques les dones estan aguantant millor la crisis.

Avui, ja està demostrat que les empreses en que hi ha més dones en els llocs de decisió tenen més bons resultats. El futur pertany a les persones emprenedores que estan transformant el mercat i que parteixen d’ una visió de Responsabilitat Social basada en una ètica personal, ecològica i humana. Moltes dones ho estan fent en el món de l’ economia sostenible.

La reactivació econòmica només serà possible amb la plena participació de les dones i la seva visió. Amb una organització social i econòmica diferent que valori per sobre de tot la cura dels altres i el benestar de les persones, i que es reorganitzi la vida social i laboral en base el benestar i no en base només del diners i dels beneficis. Que es valori el PIB en base al benestar de les persones .Una reactivació econòmica real només es pot pensar des d’ un canvi de sistema econòmic i social que aporti nous valors en el món de l’ economia.

Necessitem construir un nou ordre mundial i les dones tenen l’ oportunitat per primera vegada a la historia de decidir com el volen. Les dones són cooperadores i són bones líders en temps de reconstrucció i tenen una visió de l’ èxit diferent.

Si vols llegir tot l'article fes clic.

#1 Tenim dret!

2011-05-31T01:54:00.000-07:00

Igualtat, significa "Igualtat"

Encara resta molt per fer i no per això, ens ha de vèncer la resignació, oi?

Doncs, pensa que pots fer tu a la teva micro realitat per avançar en aquest camí cap a la plena Igualtat.

Exemple: En els pressupostos de qualsevol govern es pot esbrinar clarament si es creu o no en la Igualtat!!

Una versió original... sobre el per què de la crisi...

2011-05-30T04:46:00.000-07:00

Un nou cicle...

2011-05-29T04:39:00.000-07:00

Percepcions, sentiments, idees força i sorpreses.

"Volia saber, volia conèixer, cercava el contrast...i vaig fer el camí amb curiositat fins a Saifores"

Percepcions.

Un caliu humà amigable. Acolliment sense reserves i la lliure expressió que es copsava a cada centímetre d’una casa “patrimoni de la conversa intel·lectual” del pensament progressista i les ganes de construir un món millor. Bones energies, salutacions obertes i sinceres.

Sentiments.

En les paraules i a les expressions facials d’uns rostres preocupats, però armats de raons per fer front a una etapa nova i complexa. El sentit de l’ humor no va faltar per rebaixar les tensions d’una seriosa autocrítica que va tenir els seus moments durs, i difícils d’encaix. La “hermandad” de Hessel es sentia a flor de pell i molts, la vam comprendre millor quan una de les veus més velles del nostre llegat polític... es va alçar per recordar-nos d’on venim, què som i com es fa quan es creu en uns valors...com es resisteix al llarg del temps sense llançar la tovallola, només perquè tenim davant nous reptes o hem patit derrotes.

Idees força.

Res serà igual que abans. Cal una profunda renovació de les idees, de les formes i de les persones...Aquesta podria ser una bona síntesi, l’estructura d’un eix vertebrador que cal anar concretant. Com? De què manera? I amb Quins?... Deixem que gent nova la que doni el pas...lideri el procés i que indiqui com podem contribuir la resta a reforçar una estructura en temps i espai amb aquests objectius.

Calen noves propostes, noves maneres d’interpretar, nous plantejaments valents per construir els ciments d’una proposta global (Sistema econòmic, Democràcia participativa, una Política més propera a la gent... Drets i deures, sense llibertat no pot haver igualtat, Institucions fortes, la idea d’Europa com un valor a recuperar per superar altres formules d’organització territorial... Més i millor Justícia...)

Cal una conversa oberta de dins cap en fora, bidireccional. No avançarem res si només debaten des de dins i entre nosaltres. Reprendre la interlocució amb referents culturals, socials, professionals, emprenedors, veïnals, amb la joventut, estudiants, assalariats... i amb les dones i el paper que poden jugar com a motor de canvi amb la seva aportació.

Les tic’s, i la comunicació a través de la xarxa. No caure en el “replicant” i crear continguts propis, “la forma és el missatges” deia una veu femenina...No és el mateix “copiar i pegar” que pensar, elaborar, editar i transmetre...Aquí radica un fet diferenciador essencial, d’uns a d’altres missatges...i documents.

Calen nous mitjans de comunicació, alternatius, de lliure direcció, amb formats innovadors, trencadors, creatius, però propers que atreguin, i siguin capaços de comunicar conceptes d’una forma més comprensible i eficaç, traduïts als llenguatges digitals. S’ha de fer una aposta clara, no es suficient amb els formals.

A vegades, amb idees senzilles i amb pocs recursos es poden aconseguir grans projectes, molt rentables...però hem d’evitar les resistències...

Fugir d’aquesta maniquea obsessió de posar noms a tot, perquè hi ha tantes coses que són innombrables...Defugim de les etiquetes, això empobreix, ens fa mediocres i només dóna una falsa seguretat temporal a qui tant li agrada fer-ne ús. Som molt més que meres etiquetes, som, un conjunt de moltes realitats, un moviment polític de molts noms i cognoms amb un mar de pensaments ric i divers i això, és el que ens fa més forts, més atractius, més creïbles per la ciutadania.

La força de la voluntat d’intervenir en el disseny d’un nou projecte, amb veu i vot i aquesta força es visualitza com més ampla, més consistent, més extensa i diversa...

Sorpreses.

La sorpresa és grata, sobretot si és sincera, i prové més de la curiositat o d’un impuls vital de participar de l’anàlisi, del diàleg i de l’aportació que no pas d’una intencionada presència amb altres fins.

Quan apareixen noves veus, altres identitats independents, particulars que es representen a títol singular, és que alguna cosa bona suscita aquest espai de debat i no uns altres....

Aquí i ara...una situació diferent.